Joanot Martorell (segle XV), autor del Tirant lo Blanch

Joanot Martorell va nàixer a Gandia (València) aproximadament en 1414 i va morir en 1465.  Els seus pares, Francesc Martorell, (Jurat de València, que va estar al servici del rei Martí l’Humà), i Damiata Mompalau, van tindre molta descendència entre la qual Joanot era el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’Ausias March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xalon), Galceran (ciutadà de València), Joan Jofre i Jaume (que van ser donzells) i Aldonça. Martorell va obtindre el càrrec de procurador de Dénia i Xàbia, va viatjar molt per tota Europa, es diu que va visitar l’Orient, i segons els escrits històrics en 1438 va estar a Anglaterra, en 1443 a Portugal i els anys 1442 i 1454 a Nàpols. 
Poc de temps abans de l’última reconciliació entre el rei Joan II d’Aragó (1458-1479) i el seu fill Carlos de Viana (1463), el 2 de gener de 1460 Joanot Martorell, cavaller al servici de Carlos des de 1458, va acabar el Tirant lo Blanch, voluminosa i extensa novel·la que havia començat a escriure uns deu anys abans en un context de plena revitalització del discurs cavalleresc.

El Tirant lo Blanc és l'obra més representativa de les lletres valencianes, una novel·la que transcendeix de la simple narració de cavalleries per oferir-nos l'univers i la cultura de l'home medieval. El seu autor, Joanot Martorell, cavaller valencià del segle XV, ens va llegar una obra riquíssima, presentant-nos la figura d'un heroi que aconsegueix el somni de la cavalleria medieval: l'alliberament de Constantinopla de mans dels turcs i la conversió al cristianisme de tota la Mediterrània. Un cavaller model de virtuts, valentia i força, però, a diferència del poder meravellós i exagerat d'altres herois literaris, és també un cavaller humanitzat. 
Tirant lo Blanch és una novel·la d’intrigues i aventures, conspiracions i batalles, però, sobretot, narra la història d’amor que uneix el valerós cavaller Tirant amb la bella princesa Carmesina. La ironia i el realisme amb què Martorell va escriure fa més de cinc-cents anys aquest emblemàtic relat continuen despertant l’admiració d’aquells que s’endinsen en les seues pàgines. Des de que és va imprimir en 1490, l’èxit de la novel·la va ser espectacular. Immediatament va ser traduïda a l’espanyol, a l’italià o al francés i des de llavors ha despertat l’admiració d’escriptors i de lectors de tota condició fins als nostres dies, captivats per la força, per la intensitat, per la magnitud, per la màgia i per la universalitat de l’obra del cavaller valencià. Joanot Martorell és un altre dels nostres autors mes important que el govern català el considera seu,insultant una vegada mes a la memòria d’un gran valencià. També mentixen al dir que el segle d’or valencià...es el segle d’or de les lletres catalana”ja volgueren ells”no són mes que uns fantasmes. Hi ha una altra cosa que no m’agrada i és que els que escriuen en castellà sobre Tirant lo Blanch, cometen una barbaritat al traduir el nom i resulta ridícul ”El Tirante Blanco”, no és correcte,ja que un professor que vaig tindre de valencià em va dir que sempre es deu de mantindre el titule original.

Comentarios

  1. Cervantes también traduce el nombre en el Quijote llegando a decir que es un gran libro:

    " Por tomar muchos juntos se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quién era, y vió que decía: Historia del famoso caballero Tirante el Blanco. Válame Dios dijo el cura, dando una gran voz; ¡que aquí esté Tirante Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Kirieleison de Montalván, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalván y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con Alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora emperatriz enamorada de Hipólito su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen. Con todo eso, os digo que merecía el que lo compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida. Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto de él os he dicho". Capítulo VI, primera parte.

    ResponderEliminar
  2. Es fantástico que en el quijote hagan referencia al Tirant lo Blanc. He leído el Quijote, pero la verdad es que de este párrafo no me acuerdo, entonces tampoco seguía ni conocía a escritores valencianos, y que escribieran en nuestra lengua materna. Esta entrada la he escrito en valenciano, como un homenaje a nuestros escritores que escriben y han escrito en valenciano. Un saludo

    ResponderEliminar
  3. I dic yo, ya que tant te fot que no es respecte el títul original, ¿cóm és que tu tampoc el respectes? Tirant lo Blanch, acabat en CH, eixe i no atre és el títul que li donaren, per lo manco en les seues dos primeres edicions impreses, la primera en Valéncia, en 1490 i la segona en Barcelona, en no recorde quina data, per cert, no fon en “llengua materna”, com dius en el comentari, fon en Llengua Valenciana. T'adjunte l'enllaç a un artícul a on pots trobar esta documentació.
    http://vertitaronja.blogspot.com.es/2012/02/sigle-xv-tirant-lo-blanch.html
    Salutacions.

    ResponderEliminar
  4. No tots som el senyor perfecte i puc cometre errors com qualsevol altre”però t’agraïsc que em corregisques”.Al traduir el titule al castellà es va quedar en “Tirante el Blanco”.Possiblement que es castellanitzara el titule i acabara sent “Tirant lo Blanc”...no el es .Pero tens raó que Tirant el Blanch és el seu títol original en valencià.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

Visitando la Torre Miramar "Valencia".