El fenomen de masses “Pep Botifarra”.

Ahir la Tv3 va fer un programa dedicat a Josep Gimeno Montell més conegut com “Pep Botifarra” , jo ho he conegut per assistir a alguns dels seus concerts i la veritat que és una meravella escoltar-ho. 


En la dècada dels 80 Pep va recorrer els comarques centrals valencianes a la recerca de la cancó popular de transmissió oral, de la gent major. Nascut a Xàtiva, és un vertader fenomen popular. Desenterra cançons arrelades visceralment a sòl valencià. Així és la veu del poble, un dels personatges més carismàtics de l'entorn. 

Josep Gimeno Montell tenia un besavi, per part de pare, que quan anava a la taverna sempre es demanava pa amb botifarra. Josep Gimeno Montell...fet Pep Botifarra, podria en aquest moment estar anant a qualsevol taverna de La Costera, esmorzar, cantar i prosseguir anònim amb la seua tasca arreglant reixes i desperfectes urbans com a membre de la quadrilla de manteniment de l'Ajuntament de Xàtiva. 

La vida, en canvi, li oferia una sorpresa. Pep Botifarra, el menor dels seus germans, es va quedar i va criar a casa de l'àvia quan els seus pares es van comprar el pis nou. Va escoltar cançons de camp que recitaven els majors com almuédanos cridant a l'oració i que des de l'horta ressonaven a l'entrada dels pobles; va escoltar cançons de vetles; va escoltar cançons de festa; es va embeure d'una oceànica tradició oral que empraven patriarques i matriarcas, els güelos, per a posar banda sonora a les seues ventures i dissorts. 

Es va contagiar de tot allò. Pep Botifarra, que en la pubertat es va posar a cantar en valencià les cançons del carrer de tornada al repertori festiu després de la mort de Franco, va provocar una gran bolcada a la seua vida amb una decisió xicoteta. Va ser quan es va ficar en la matriu del temps i es revolcó dins d'ella per a sostraure-li tresors valuosos i retornar-los al present. Pep Botifarra anava a les cases dels ancians de la comarca per a escoltar les bandes sonores domèstiques que entonaven els majors. Li donava al playdel radiocassette i les cintes s'omplien dels sons deslavazados de la tia Milieta, l'oncle Vicent el Moreno, l'oncle Pepe, l'oncle Cagalló, la tia Tere la Monja... Recomponia els sons al costat del seu clan i després els interpretava en racons íntims.
Traducido por Maikel Urrutia.


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

La nit de Nadal en valencià -Paco Muñoz