Pilar Prades “l'última dona executada a Espanya”.

Aquest podia passar per una història més de la València negra, si no fóra per què es tracta de la història de l'última dona executada a Espanya i València té el dubtós honor de ser la ciutat on es va dur a terme. 

Pilar Prades va nàixer en Begís (Castelló) era una xiqueta de poble analfabeta i poc agraciada. I com moltes xiquetes i jóvens dels anys 50 abandonaven el seu poble per a emigrar a la capital. Allí treballaven com a criades en les cases de famílies amb un cert nivell econòmic. Mentre treballaven, intentaven pescar marit. Per que trobar un bon home era molt important, era l'única manera per a salvar-les de la seua servil destinació, ser una dona casada i escapar d'aqueixa vida sense futur era el somni de Pilar. El seu gest introvertit, que amagava una personalitat insociable, la va portar de casa a casa arribant a canviar de domicili tres vegades en el mateix any. Fins que en 1954, ja amb 26 anys, va entrar a servir amb el matrimoni Vilanova, Enrique i Adela no tenien fills i regentaven una xarcuteria, per al que precisaven d'una criada que s'ocupara de la casa i tirara una mà en el seu negoci quan fora necessari. 
Pilar es va trobar en la seua salsa: la casa sense fills era fàcil de portar, però la possibilitat de tenir contacte amb les clientes del comerç dels seus amos l'oprimia. Desquiciada per aqueixa situació va pensar com podia prosperar. I va prendre la pitjor decisió de la seua vida, va decidir convertir-se en la nova mestressa de la casa. La senyora, Adela, prenia infusions amb regularitat i en la casa, s'utilitzava un mataformigues, un verí que es podia comprar en qualsevol tenda amb el nom Diluvión. Pilar va veure en aqueix verí la solució a la seua estancada situació. No va passar molt temps que les infusions començarem a fer efecte i va a començar la senyora Adela a trobar-se malalta. Els metges que la atenian, desorientats, pels estranys símptomes que presentava la pacient i sense saber realment què li estava passant, la van diagnosticar una grip. Fins que un bon dia, Adela ja no es va poder alçar del llit i després d'uns dies d'agonia va morir.

La mort de la seua dona va deixar desolat al senyor Enrique i solament al capdavant de la xarcuteria. Pilar tenia el camp lliure, però va cometre un greu error...es va creure molt ràpid què era la mestressa de la casa i la sorpresa del vidu àdhuc de dol, que veia a Pilar portant les coses diàriament de la seua molt benvolguda esposa, com el davantal que el li havia regalat per a la tenda. La xica de servei s'ha passat i és acomiadada sense miraments, molt dolguda es va de València. 
Pilar es troba de nou sense saber que fer, fins que una altra xica de servir, Aurelia Sanz Hernández, amb la qual ha travat amistat en la sala de ball "el fanal" a la qual ambdues acudeixen. L'amiga aconsegueix que la contracten com a donzella en la casa on treballa com a cuinera. El domicili pertany al metge Manuel Berenguer i a la seua dona Mª de Carmen Cid. Les dues passen les seues vesprades lliures juntes en fraternal amistat, fins que un dia un xic que interessa a ambdues demostra el seu interès per Aurèlia, més jove i atractiva.
A Pilar sembla ser que li havia agafat gust de desfer-se de qui la incomodava i va tornar a usar el mata formigues. La gelosia turmenta a Pilar i a les poques setmanes Aurèlia es posa malalta: Els seus símptomes preocupen molt al metge, la jove queda afectada d'una paràlisi progressiva d'origen desconegut. El doctor Berenguer la ingressa en un hospital a on, curiosament, la pacient demostra una notable millora. Poc després, la mestressa de la casa Mª del Carmèn, comença a tenir els mateixos símptomes. La sospita comença il•luminar-se en la ment del doctor, que acomiada a Pilar. La teoria de l'enverinament comença a prendre consistència, però, abans de denunciar a Pilar, deure tenir proves que ha existit un enverinament i preocupat consulta amb altres col•legues. 
Preocupat i a l'espera del resultat de l'anàlisi, es posa en contacte amb l'antic cap de Pilar...Enrique Vilanova. Aquest l'informa de l'inexplicable mort de la seua esposa i del sospitós comportament de Pilar. Enrique li explica els símptomes que va patir la morta, el doctor Berenguer, amb aquestes dades presenta una denúncia en la comissaria de Russafa, Demana l'exhumació del cadàver. El cos d'Adela apareix en ple procés de momificació, prova inapel•lable de l'existència d'una substància química. 
La policia deté a Pilar i, en registrar la seua habitació, troben l'ampolleta de Dilubión amagada dins de la seua roba.

Pilar fa una declaració d'innocència, sense fer cas al seu advocat defensor que vol que sé declare culpable, li diu a Pilar que si no ho fa, pot ser condemnada a mort, però pilar insisteix en la seua innocència,  L'advocat torna a insistir que si es declara culpable, li poden caure entre 12 o 16 anys de presó, però ella es nega i segueix afirmant que és innocent. La policia la sotmet a un dur interrogatori, que es perllonga durant dos dies durant les quals se li nega el descans. En un moment de feblesa, confessa haver subministrat una infusió de boldo, herba medicinal estomacal, de desagradable sabor de la qual havia intentat pal•liar amb una mica d'aquell líquid dolç, sense saber de què es tractava, recolzant-se en el seu analfabetisme. La policia no aconsegueix que al•ludisca als enverinaments de la seua primera senyora, Adela, i de la seua amiga. 
El 9 de novembre de 1957 el tribunal encarregat de dictar la fallada en el procés seguit contra Pilar, acusada de envenenadora, la condemna a la pena cabdal per l'assassinat de donya Adela i a vint anys de reclusió major per cadascun dels intents d'enverinament frustrat de donya Carmen i Amelia.
El Tribunal Suprem confirma la sentència i el Consell de Ministres signa l'assabentat, per la qual cosa l'execució havia de portar-se a terme immediatament. Però Pilar confia a obtenir l'indult per part de Franco, atès que feia deu anys que no executava a cap dona a Espanya i diversos homicidas havien vist commutada la pena cabdal.  
La presó de dones de València emmarca l'esborronador succés. Pilar proclama a crits la seua innocència, i tots confien en l'arribada de l'indult que mai arriba, fins que a les set del matí, una hora més tard del previst va morir de forma lenta i dolorosa pel mètode del garrot vil.
Pilar passaria a ostentar el dubtós honor de ser l'última dona executada a Espanya

Comentarios

  1. Curiosa historia que desconocía. Si no recuerdo mal, también fue en Valencia donde murió la última persona ajusticiada por La Inquisición, creo que era un médico, pero no lo tengo muy claro.

    ResponderEliminar
  2. Hay muchas historias interesantes y desconocidas para muchos de nosotros.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

Visitando la Torre Miramar "Valencia".