Entrades

Diferència entre caixa i capsa (caja) «Curs de valencià»

Imatge
Diferència entre caixa i capsa. Hui aprendrem a diferenciar caixa de capsa. Estes paraules són d'examen i és important saber diferenciar una de l'altra. Estes paraules si les busqueu en el diccionari, són sinònims, però hi ha diferencies. Les dues són caixes però...  Capsa -ses.  Caixa xicoteta generalment amb tapa per a guardar coses xicotetes: una capsa de mocadors. Capsa de mistos i també una capsa de música, de joies, etc. 
Caixa. Receptacle d'una certa grandària rígida de forma rectangular normalment amb tapa, que pot ser de cartó, llanda, fusta o altra matèria, amb una tapa solta o agafada, que serveix per a transportar o d'estoig per a guardar diferents objectes; Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes, etc. 
Significat de la paraula normalment: De manera habitual.  Significat de la paraula generalment: Fa referència al conjunt d'una cosa, i no a excepcions o casos particulars.

El Maestrat , terra de templers (Castelló)

Imatge
El Maestrat es troba en la província de Castelló (Comunitat Valenciana). És un territori que s'estén pel Sud-Est de la província aragonesa de Terol al Nord de Castelló. El nom del Maestrat ve del terme Maestre, ja que estos territoris es trobaven sota la jurisdicció del Gran Maestre, a les ordenes militars dels templers de Sant Joan i Montesa, en 1838. Durant les guerres carlistes, es va crear la Comandància General del Maestrat com districte militar. El Maestrat el constitueixen tres demarcacions territorials demarcades de segon grau, segons el Decret del Govern valencià en 1985. I assimilades col·loquialment a les comarques del baix Maestrat amb la seua capital en Vinaròs i l'Alt Maestrat amb capital en Albocàsser i els ports de Morella amb la seua capital en Morella. No obstant això, el territori històric del Maestrat en Castelló també abasta poblacions de l'Alcalatén i la Plana Alta. Estem en un territori summament complex tant geogràficament com físicament. Una terr…

Marzà dóna a entitats catalanistes mig milió d'euros

Imatge
La Conselleria d'Educació que dirigeix Vicent Marzà a repartit de colp subvencions de mig milió d'euros a entitats catalanistes que promouen el català en la Comunitat Valenciana. Segon costa en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d'ahir.       Imatge del diari ABC.es Està, manera de regalar els diners dels valencians és vergonyosa, sobretot quan la més afortunada és l'associació a la qual Marzà pertanyia abans d'ocupar el càrrec de conseller o siga: Escola Valenciana i les seues organitzacions associades. Crec que això no pot ser legal afavorir a l'empresa o associació privada on estava.  A més, segon un mitjà de comunicació, només 6 dels 68.000 dependents cobren l'ajuda de l'assistent personal en la C. Valenciana. Fins i tot han mort sense arribar a cobrar la prestació a la qual tenen dret.      Seria molt llarg d'explicar tot el que està esquerra que ens governa va prometre i no ha complit. Però eixa frase que se sol dir que els polític…

Diferència entre Aparat i Aparell «Curs de Valencià»

Imatge
En classe no teníem clar la diferència  entre  Aparat i Aparell. Hi havia companys i companyes que pensaven que era el mateix. Però el professor ens ha explicat la diferència i a més ens ha dit que estes paraules solen eixir a l'examen. I he cregut interessant posar-les ací, sempre és bo saber diferència unes paraules d'altres que són molt paregudes. aparat[apaɾát] 1.m.Allò que dona pompositat a un acte o a una cerimònia.El califa viatjava envoltat d'un gran aparat. 2.m.Aparell 7. 3.aparat críticm. LING.Conjunt de dades de caràcter històric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic, destinades a fonamentar científicament les circumstàncies que concorren en un text.



aparell[apaɾéʎ] 1.m. TECNOL.Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics o electrònics, que servix per a efectuar alguna operació o que du a terme determinades funcions.Aparell de televisió. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic. Aparell d'alarma. 2.m. TECNOL.Instrument específic per a realitzar una pràc…

A la companyia d'assegurances «Curs de valencià»

Imatge
Curs de Valencià (Unitat 7)
                     A la companyia d'assegurances
- Bon dia! Voldria contratar  una assegurança de malaltia per intervenció quirúrgica.
- Molt bé. d'acord. A quin tipus d'operació s'ha  de sometre?
- Trasplantació de còrnea de lull esquerre.
- Molt bé, òmpliga els formularis, per favor.
- Què volen saber, exactament?
- No patisca, és un mer tràmit. Volen conèixer quins són els seus hàbits, ja sap: si fuma, si fa esport o si a patit alguna vegada alguna malaltia.
- És lògic, supose. I, en acabant, hi ha  alguna cosa més que fer?
- Després d'això hi ha de fer-se només unes anàlisis generals per a veure el seu estat de salut i firmar uns documents.
- I què em costarà tot plegat?
- Un ull de la cara, vull dir, deu mil euros.

REMARQUES DE VOCABULARI
abast m. cobertura (f.)
accident m´accidente.
agent d'assegurances m. i f. agente de seguros.
assegurança a tercers f. seguro a terceros.
assegurar v. tr, asegurar.
asseurada - ada m. i f. asegurado…

«Foto denuncia» València ciutat de gossos (1)

Imatge
Els recorde part de la normativa de l'Ajuntament de València, a través de l'Ordenança Municipal de Tinença d'Animals, (BOP 50 de 28/2/1990) on s'arreplega les condicions i pautes que han de seguir els propietaris amb els animals. La conducció dels gossos per llocs públics es farà obligatòriament portant-los subjectes per corretja o cadena i en el collaret es fixarà la medalla de control sanitari. I una anotació: a la ciutat de València hi ha més gossos que habitants.











Assetgen a una professora per dir la veritat a Vinarós (Castelló)

Imatge
En un àudio difós en xarxes socials pel compte proindependencia @CNICatalunya. Acusen de catalanofobia a una professora d'un institut de Vinaròs (el Baix Maestrat). En u àudio apareix la suposada docent parlant amb dues alumnes de 14 anys a les quals assegura que, a causa de l'independentisme, hi ha "famílies dividides que ja no es reuneixen en Nadal", gent a la qual "aïllen en el treball i fan bullying. 
A més de penjar l'enregistrament i incloure imatges i frases per a contradir el discurs contra els independentistes. Quan una altra alumna compara penjar banderes espanyoles amb estelades perquè suposa que "fan el mateix els dos costats", la dona ho nega: "No és cert. Tu vius en un país que es diu Espanya, no Catalunya. Catalunya no és un país, mai ho ha estat ni ho serà; ells poden dir el que els surti dels nassos però mai ha estat un país, mai, i no té història per ser-ho: era un comtat, ara ja són regne, ningú sap com; la Corona d'Ar…

El valencià NO ÉS CATALÀ!

Imatge
Que la meua estimada llengua valenciana NO ÉS CATALÀ ho he tingut clar tota la meua vida. Però l'intent de crear uns països catalans que són un invent del feixista i franquista "Joan Fuster" i la manipulació que han fet els catalans d'un fet històric han aconseguit que molta gent s'haja cregut està gran mentida de què el valencià ve del català.
    A més han aconseguit gràcies a força política que tenen els catalans a Espanya i la traïció que va fer el PP a tots els valencians, amb la creació de la catalanista Acadèmia de la Llengua Valenciana pel pacte Reus, i abans de la necessitat que tenia Aznar dels vots de la desapareguda CiU per a poder tindre majoria en el parlament espanyol. Que es creara està acadèmia, amb l'única intenció d'introduït el català en l'històric Regne de València.
    I estan aconseguint infiltrar-se a tots els nivells de la societat valenciana i sobretot en l'educació, primer va ser la Universitat i els jóvens universitari…

El Massís de Penyagolosa (Castellón)

Imatge
En el paratge del Massís de Penyagolosa, trobem el Pic de Penyagolosa, que amb els seus 1.813 m. d'altitud és la segona muntanya més elevada de la Comunitat Valenciana, només superat pel turó Calderón amb 1.839. Declarat Parc Natural en 1989, i va ser declarat zona d'especial protecció per als ocells en 2000, també va ser designat, d'Interès Comunitari en 1997.


EL PENYAGOLOSA  És un Parc que ocupa una extensió d'unes 1100 hectàrees, al voltant del Massís de Penyagolosa, entre els municipis de Xodos, Villahermosa del rio, Vistabella del Maestrat, en la part oriental de la província de Castelló. L'àrea d'aquest parc natural és un referent geogràfic i cultural de primer ordre en el sentiment dels valencians, pel número tan gran de pobles que viscut en aquestes terres al llarg de la història: ibers, romans, visigots, àrabs, cristians etc.


El massís de Penyagolosa representa una fita de primer ordre i un referent en el imaginario valencià, tot un símbol de les te…

La història dels valencians no comença només amb Jaume I

Imatge
El 9 d'octubre celebrem els valencians i valencianes l'entrada en 1.238 de Jaume I el conqueridor a la ciutat de València i el començament del regne cristià. Encara que no era la fi de la conquesta de tot el territori valencià, ja que quedaven moltes ciutats i pobles baix el control dels musulmans.

Molt es parla de Jaume I i sembla que la història dels valencians comença a partir d'eixe mateix moment. Però abans hi havia una història que parla d'uns altres pobles i altres conqueridors que desitjaven una terra que era com un paradís. Els musulmans van ser una bona part de la nostra història i hui dia estan presents per tot arreu. Amb la seua arribada a València es converteix, en una de les ciutats més prosperes de l'emirat i del califat de Còrdova. En ella i la seua rica regió es multipliquen els cultius, beneficiats pel sistema de regadiu instal·lat pels romans i millorat pels àrabs. Floreixen nous cultius portats per estos, com la taronja, l'arròs o la remolatx…

En valencià…faena o feina?

Imatge
Està setmana us porte unes paraules interessants «faena» i «feina». Faena:treball o ocupació que es fa per obligació o professionalment. Trobar faena. Una faena ben pagada, però molt pesada. Una faena estable, etc. Però també hi ha gent que utilitza la paraula «feina». Però si busques la paraula faena en diccionaris catalans us redirigiran cap a la paraula feina. Per tant no tinc dubtes que es una de tantes paraules que volen imposar-nos del català.  De fet hi ha paraules que durant alguns anys, en nostra llengua han sigut denominades d'incorrectes per ser considerades castellanismes, barbarismes o localismes; per tant, menyspreables de ser integrades en el valencià culte i, particularment, en l'ensenyament. Una d´estes és el substantiu «faena», que des de fa un temps estan substituint en els textos escrits per «feina». Així ha ocorregut en altres, com buscar o firmar, etc. Però succeeix que la forma «faena», es «allò que s'ha de fer, que es fa, treball o quefer qu…

La CUP organitza "columnes" per a anar a València el 9 d'octubre

Imatge
Arran s'està mobilitzant a través de les xarxes socials per a defensar l'independentisme i els Països Catalans el dia 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, segons fonts pròximes al procés consultades pel Confidencial Autonòmic “més que mai, coincidint amb la mobilització dels sectors que defensen la identitat valenciana”. 
 En les diverses convocatòries a través de les xarxes socials, parlen de “ocupar els carrers de València com a resposta a les agressions feixistes de l'any passat”, “València ha de ser capital del antifascismo”, “Per un País Valencià i uns Països Catalans”, amb el reiterat lema de “No passaran”. 
En concret, està organitzant “columnes” (autobusos) perquè acudisquen membres i partidaris de Arran des de tota la geografia valenciana. A cada “columna” li denominen amb un nom i amb una zona de recollida de manifestants: “Columna Manuela Ballester” (Comarques Centrals Interiors), “columna Miquel Grau” (Elx i Alacant) o “columna María Cambrils” (Com…

HISTÒRIA DE LA PÀTRIA VALENCIANA.

Imatge
Este és un llibre sobre la història dels Valencians il·lustrat amb uns extraordinaris dibuixos a tot color per Josep Sanchís. 
És la Història de València des de la prehistòria fins als nostres dies, en un relat amè i senzill, pel qual ens condueix el famosíssim personatge de Pumby, recuperat en un magistral treball pel seu creador i insigne il·lustrador valencià Josep Sanchis. Els textos del Doctor Carles Recio, clars i extremadament sintètics, permeten que es puga gaudir del llibre pràcticament a qualsevol edat.



Jaume Roig «l'Espill o Llibre de les dones»

Imatge
Jaume Roig, va nàixer a València (encara que no és clar) en 1.400 i va morir per la pesta a Benimàment en 1.478 . Va ser un metge molt famós per ser l’autor d’un sol llibre, este Espill o Llibre de les dones, el qual tanmateix el situa en un lloc d’honor dins de les lletres valencianes. Són poemes escrits en noves rimades, explica les relacions home-dona, amb intenció moral, també és un retrat de la València del segle XV i és un prodigi d’enginy i mestratge literaris. Narra la història d’un personatge que, primerament, fa una vida de vagabund i que, després, intenta d’estabilitzar-se a través del matrimoni. En el qual fracassa sobtadament, fins que busca refugi en la contemplació i la penitència. Esta història central dóna peu a nombroses històries i anècdotes secundàries i en este sentit pot fer-nos recordar a Boccaccio, amb els quals Roig planteja la seua lliçó moral. De fet canalitza totes les seues experiències en un sol sentit: les relacions de l'home i la dona, amb una…

El telèfon roig "una ximpleria més dels polítics".

Imatge
He llegit un article en eldiariocv.es que m'ha resultat divertit, veient que s'acosten les eleccions els partits intenten guanyar vots i s'exposen al ridícul.
La iniciativa consisteix en la instal·lació d'una cabina en l'encreuament dels carrers de Russafa i Colón, amb un telèfon que sona cada deu minuts i que informarà a qui ho despenge sobre el nou programa d'ocupació per a majors de 55 anys, Oportunitats +55, i altres iniciativa impulsades des de València Activa. Sembla ser que l'Ajuntament pretén contractar a 80 persones de més de 55 anys durant 9 mesos entre octubre de 2018 i juny de 2019. És alguna cosa semblat a aqueixa  nova paga per a tothom que s'han inventat amb l'única intenció d'aconseguir vots. Però com no hi ha diners fins a l'any que ve no cobren gens de res. Però no creeu amics i amigues que para alguna cosa estan les oficines de l'Atur. Sí feren el seu treball no hi hauria oficines de Treball Temporal i aquestes empr…