Ves al contingut principal

Entrades

Vall de Gallinera "Marina Alta".

La Vall de Gallinera és un municipi de la Comunitat Valenciana "Espanya". Situat en el nord-est de la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Alta. És bastant normal veure en les valls de l'interior de la Marina Alta, vestigis del pas dels àrabs per està terra, que van ocupar durant quasi sis segles. Després de la conquesta de rei d'Aragó Jaume I i l'expulsió dels moriscs, la Vall de Gallinera va quedar tan despoblada, que el Duc de Gandia, al que pertanyia este territori, va portar de Mallorca 150 famílies per a repoblar la vall. Just I Sellés va escriure un llibre “Al-Azraq- El Blau” és la crònica de la conquesta de muntanya i gira al voltant de la Vall de Gallinera, està en valencià i us ho recomane perquè és un llibre de recerca històrica molt bo.
Entrades recents

Eugeni Alemany "presentador, actor, guionista i periodista".

Eugeni Alemany (1976) és un valencià de Sueca (capital de la comarca de la Ribera Baixa).  Filòleg de formació, presentador, actor, guionista i periodista de professió.  Jo el vaig conèixer en el programa Trau la llengua de la desapareguda Canal 9, que a més va ser el últim programa que va fer en esta cadena. Tractava sobre el valencià i el seu ús a diferents àmbits i amb el seu bon humor es va guanyar al públic. Feia un passeig per l'arrel, la història en pla d'humor, i  la importància del Valencià. Però el seu treball amb més èxit va ser com a reporter del programa Caiga Quien Caiga. A Telecinco va estar 3 anys i, a banda del CQC, el vam veure com a co-presentador de Por que no te callas amb Carolina Cerezuela. Va agradar tant a la cadena que 2008 el van blindar el contracte per a què Eugeni no s'anara a La Sexta amb els seus companys de negre. En 2010 torna a Cuatro (ja que a 2006 va ser fitxat per la cadena per al programa Nos pierde la fama) amb Lo que diga la rubia,…

La crisi catalana contamina el 9 d´Octubre.

Museu de Belles Arts de Castelló. Fuente de la imagen: wikimedia.org El dilluns és el 9 d´Octubre, és la "Diada Valenciana o Día de la Patria Valenciana" en la qual es commemora la reconquesta de València per Jaume I; és la jornada reivindicativa del poble valencià, amb diversos actes festius i també manifestacions cíviques. Però també ha creat molta tensió, d'una banda als dirigents valencians no els ha fet gens de gràcia la coincidència de la declaració de la independència de Catalunya ( si es produeix, que ho veig difícil) amb la Diada valenciana.  I per un altre costat, es va celebrar una manifestació catalanista com tots el anys, amb l'assistència dels partits mes radicals i extremistes de l'independentisme català. A causa del grau de crispació política que estem vivint a Espanya i el sempre complicat dia de de la Pàtria Valenciana pel problema catalanista a València, on hi ha hagut al llarg dels anys molts enfrontaments entre els …

Llengua valenciana: Grafies i sons.

En primer lloc, fa uns pocs anys (que ...) estic estudiant valencià, vaig començar en l'oral, després elemental i vaig aconseguir aprovar els dos nivells...ara estic en el mitjà. En cap moment pretenc ensenyar a ningú, l'única cosa que pretenc és passar un moment agradable, amb temes interessants i curiosos de la llengua i si és possible aprendre coses noves junts.  Comencem... La llengua és necessària perquè la parla siga intel·ligible i produïsca tots els seus efectes; però la parla és necessària perquè la llengua s'establisca; històricament el fet de parla precedeix sempre. Com se li ocorreria a ningú associar una idea amb una imatge verbal, si no es començara per sorprendre tal associació en un acte de parla? D'altra banda, sentint als altres és com cadascun aprèn la seua llengua materna, que no arriba a dipositar-se en el nostre cervell més que al cap d'innombrables experiències. Per ultime, la parla és la que fa evolucionar la llengua: les impressions rebud…

Història i recepta dels Pacremat i Mona de Pasqua.

L'origen de la paraula mona és incert. El lingüista Joan Coromines assegura que es troba en el llatí munda, que fa referència a una panera plena de pastissos que els romans oferien a la Deessa Ceres per primavera. Una altra hipòtesi, és que venja de l'àrab munna en referència a les provisions amb que els moriscs obsequiaven als senyors. Jo sí que crec que pot venir de l'àrab, ja que molts dels dolços i plats de la nostra gastronomia de hui són d'aqueixa època, fins i tot es mantenen els noms àrabs i segons la comarca se'ls coneix amb diferents noms; tonya, panou, pa cremat, coca d’aire, etc.
      En alguns pobles, com hui dia Alberic (l’al-Barid de la història), aquesta coca s'ha convertit en un emblema de la gastronomia local, i es menja tot l'any. L a recepta que ací presente s'ajusta al que podem provar si anem algun dels nombrosos forns d'aquesta població de la Ribera de Xúquer. El panquemado d’Alberic, és una de les elaboracions més típiques…

¡Ací no paga ni Déu! Dario Fo (escritor,actor i director).

Dario Fo va nàixer en Sangiano,Llombardia,Itàlia en 1926, autor, actor i director, ompli amb la seua intel·ligència teatral l’escena de la segona part del segle XX. Està considerat un moralista que predica fent el pallasso o un irònic provocador que qüestiona, d’una manera desesperada i, alhora,fent riure, problemes clau de la nostra crònica actual, Dario Fo va rebre el Premi de literatura l’any 1997. 


¡Ací no paga ni Déu! És una obra de teatre traduïda al Valencià de l'obra original en italià per Empar Claramunt i Josep Ballester, esta traducció va obtenir l'ajuda de la Generalitat Valenciana i la seua primera edició va ser en 1993. És un llibre que es recomana en els instituts.     El llibre es dividix en 3 parts: la vida de l'autor Darío Fo, l'obra de teatre i unes propostes de treball. La vida de Darío Fo és explicada per Josep Ballester i per Empar Claramunt al maig de 1992 després d'entrevistar a l'autor el 6 de maig de 1992 al teatre Rialto de Va…

Llengua valenciana: L'apostrofació dels articles «el i la».

L'apostrofació dels articles el i la.  Fixa't en el signe gràfic (') que apareix en moltes frases. Exemple: «Un client al taxista: A l'aeroport per favor, però vaja tan de pressa com puga, que he d'agafar l'avió cap a Madrid a les nou i mitja i arribe amb retard». A este signe s'anomena apòstrof i es posa per a indicar que s'elideix una vocal. Ací en esta lliçó només tractaré l'apostrofació dels articles elila. Així doncs,cal saber que l'article el s'apostrofa sempre que va davant d'una paraula començada per vocal o h muda: l'autobús, l'infermer, l'oli, l'ungüent; l'ham, l'heroi, l'hidrogen, l'home, l'hule. 
L'a article la presenta en l'ús una miqueta més complex, S'apostrofa sempre que precedeix una paraula començada per vocal o h muda, excepte en el cas que siguen i o u àtones és a dir, no accentuades prosòdicament: l'ansa, l'ona, l'ungla, l'habitació, l'heura, l`hidr…