Entrades

Foto denuncia d'una ciutat caòtica «motos per la vorera»

Imatge
València s’ha convertit en una ciutat caòtica i incòmoda. De què Ribó presideix l’Ajuntament, la ciutat és un desgovern i açò és una realitat. No han tingut mai un projecte per a la ciutat de València que convença els ciutadans. El trànsit de la capital és caòtic, els Patinets elèctrics, patins, skates, segways, bicicletes, etc. circulen por les voreres com si foren per la calçada a tota velocitat. No reparen, ni senyals de trànsit, semàfors, pas de vianants i sobretot no respecten a la gent que camina per les voreres. Així que denunciaré ací, a tot el que veja per la ciutat infligint la llei, començaré i per les motos i motocicletes.










Això és una xicoteta mostra del que passa a València amb les motos. Si la PL fora de paisà, podrien posar centenars de multes en un dia. Però els ciutadans som també els majors culpables, perquè no fem res i això ho saben tota aquesta gentola i com no tenen càstig fan el que els dóna la gana, sense por a represàlies.

La llegenda del Tombatossals.

Imatge
Compta la llegenda que en la fundació de la ciutat de Castelló va tenir un paper destacat un gegant bondadós i fortachón anomenat Tombatossals, però quina és la seua història? D'on procedeix este mite? Malgrat que el seu nom s'assentisca en 1930, quan l'escriptor castellonenc Josep Pasqual Tirado dóna nom a una novel·la com Tombatossals (tomba muntanyes), la veritat és que les gestes d'este personatge mitològic es traslladaven de forma oral generació rere generació des de temps immemorables. 
Tombatossals va ser un gegant que va nàixer de l'ensulsiada rocosa produïda entre els seus pares, dues muntanyes: Penyeta Roja i Tossal Gros, després que es deslligara una forta tempestat produïda per un altre personatge de la història, Bufanúvols. Tots els vents –excepte el de Tramuntana-, van ser convocats per al seu naixement. Amb el pas del temps, Tombatossals va anar fent amics com Cagueme, Bufanúvols i Arrancapins (imatge inferior), els qui van fixar la seua llar en la …

Les dones es mereixen besos.

Imatge
Hui he volgut donar el meu xicotet homenatge  a la dona...a les nostres mares, germanes, filles i a totes les dones. Ahir va ser ElDia Internacional de la Dona, i em dóna molta tristesa veure-les eixir al carrer a demanar igualtat i a no ser assassinades només pel fet de ser dona. Sé que la vida de parella o en  família pot ser molt complicada, però estic convençut que la solució passa per educar als xiquets de molt jovenet en la igualtat i naturalment la importància dels pares de continuar educant als xicotets a casa. No diferenciar per sexe a l'hora de fer les tasques de casa. Jo va tenir la sort de tenir uns pares meravellosos que van saber educar-me molt bé. 
Recorde una vegada que la meua mare no em deixava eixir a jugar amb els meus amics i li falte al respecte cridant-li perquè no em deixava eixir. Quan el meu pare es va assabentar, em va donar una xarrada sobre el respecte i l'obediència que jo li devia a mare i em va deixar ben clar que mai li tornara a alçar la veu …

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba

Imatge
Fa un temps vaig fer una excursió per la zona de Gandia i vaig visitar el  Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, es troba a Alfauir (València), a sol 8 km de Gandia. Un dels monestirs més notables i millor conservats de la Comunitat Valenciana. Els seus històrics claustres, jardins romàntics i espais d'incomparable són d'una bellesa aclaparadora.

Reportatge Canal 9-RTVV Sant Jeroni de Cotalba


«Cançó de la rosa de paper» del poeta Vicent Andrés Estellés.

Imatge
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper. 



Encara qu…

El vídeo d'una ambulància embossada en Regne de València incendia les xarxes.

Fa poc denunciava en una altra entrada "El carril bici de la discordia", la barbaritat de deixar només un carril per als vehicles en l'Avinguda Regne de València, per a fer un carril bici. En aqueixa entrada denunciava el greu problema per als vehicles d'emergència, que es podrien quedar embossats. 

Ací us deixe un vídeo que m'han enviat.

Halloween

Imatge
Malgrat que molts s'oposen a la celebració d'Halloween en la vespra del Dia de Tots els Sants a Espanya per ser una festa importada d'Estats Units, aquesta celebració es duu a terme a Espanya des de molts segles abans que es posara de moda a Amèrica.

Font: Europa Press

Foto-denuncia València: El carril bici de la discordia.

Imatge
Aquesta entrada tracta sobre el caos i el desastre que el tripartit d'esquerres (PSPV, Compromís) donat suport per Podem estan fent a la ciutat de València. Aquests eren els que parlaven de consens, i de juntes ciutadanes per a decidir qualsevol decisió que es prenguera sobre els seus barris, deien que sempre els farien conjuntament amb els veïns. Però la realitat és una altra, una cosa era el que venien i una altra el que han fet. S'han oblidat de les promeses que van fer abans de les eleccions i una vegada en el poder, les promeses li'ls va portar el vent.  Com ara s'acosten les eleccions i com sempre passa, s'han tornat bojos fent obres per tota la ciutat i sobretot s'han dedicat a fer carrils bicis. Però ho estan fent malament. Per que estan prenent les decisions unilateralment segons el seu criteri i sense consultar amb els veïns. El que seria  normal, és fer un estudi d'impacte d'algunes d'aquestes obres en els barris i si són viables o poden…

En memòria del meu germà...Som (Raimon)

Imatge
Fa un any que el meu germà es va anar de vacacions perpètues "com deia el cantautor alcoià, Ovidi Montllor" quan estava en fase terminal del càncer que patia.
La vida moltes vegades és molt injusta, agafes un refredat sense gens d'importància i acaba en pneumònia. I com patia del cor, ja que li havia donat un infart feia un temps no va poder superar la medicació per a curar-lo de la pneumònia. 
 Jo crec que la vida és com un ciri, la seua llum s'encén quan naixem i s'apaga quan morim, però hi ha moments en la nostra vida que sentim que arriba un fort vent i esta ens apaga la flama del nostre ciri...i s'acaba tot. Som és una cançó de Raimon que m'agrada molt. Perquè parla del que som, d'on venim i on anem quan s'apaga la nostra llum.


Som 1961 (Raimon)  Som una llum que s'enfuig,  som una llum que s'apaga,  som una llum que no és llum,  som el gran fum de la terra. 
De la terra venim,  a la terra anirem;  en la terra vivim,  en la terra ser…

Foto-denuncia València: Anciana amb mobilitat reduïda.

Imatge
Que València és una ciutat anàrquica ho sabem tots els que vivim ací. Ningú respecta res, les normes i lleis que regeixen per a tots…en esta ciutat no serveixen. Tothom es creu que pot fer el que li done la gana sense que hi haja conseqüències. Però la gent major i amb mobilitat reduïda són els que havien de tindre més cuidat…doncs NO! esta senyora se salta el semàfor en roig i el tren ha de parar per a no portar-li-la per davant. 



I si us fixeu en les altres tres persones que estan esperant que canvie el semàfor, com se li queden mirat. Fins i tot el jove que està prop d'ella li crida l'atenció per la barbaritat que ha comès.

Boicot a les taronges sud-africanes, egípcies i d'altres països.

Imatge
El primer que vull expressar, és la meua ràbia veient com els governs d'Espanya i de València no fan absolutament res pels nostres agricultors, quan per acords amb la UE la taronja importada de Sud-àfrica i Egipte inunda Europa i una vegada més arruïna les varietats primerenques de la Comunitat Valenciana.... Aquests països poden vendre a 33 cèntims el quilo més barat que els valencians. Perquè en aqueixos països als seus treballadors els paguen una misèria i a més no tenen Seguretat Social i els seus impostos són molt baixos comparats amb Espanya. És totalment una competència deslleial i perjudica els nostres amb el suport de la Unió Europea.


A més, em solidaritze amb els nostres conciutadans agricultors i ramaders que vénen patint la competència deslleial de tercers països des de fa temps, a França no deixarien passar ni un sol camió carregats amb aquests cítrics… no és just l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea (UE) i Sud-àfrica que «ha arruïnat per tercer any con…

Isabel-Clara Simó "El Mas del Diable"

Imatge
Primer he de dir, que tant Clara Simó com altres escriptors i escriptores valencians, hi han acceptat entrar en eixa manipulació plena de mentides, de què el valencià és català. Que són semblants com el gallec i portugués "estic d'acord" però no és el mateix. I per un assumpte de vendre els seus llibres a Catalunya i per diners accepten que són escriptors i escriptores en llengua catalana i que les seues obres pertanyen a la literatura catalana... Molt trist.

   Però he dir també, que jo parle des de el sentiment que tinc a la meua Pàtria Valenciana i a la meua cultura, i ells viuen del seu treball i necessiten vendre per a viure. Així que tampoc puc tirar-los en cara res, d'està situació s'aprofita el nacionalisme per a aconseguir a través de la llengua els seus Països Catalans.
BIOGRAFIA:

Isabel-Clara Simó va nàixer a Alcoi, Alacant (Comunitat Valenciana) en 1943. Es va llicenciar en Filosofia i Periodisme i és doctorada en Filologia romànica. Ha sigut guardo…

So This Is Christmas - Celine Dion - Lyrics

Imatge
Bé, potser no és el mes indicat felicitar el nadal en anglès, en comptes de fer-ho en valencià o castellà. Però Celine Dion m'encanta i la cançó és fantastica. Feliç Nit de Nadal i bones festes.So This Is Christmas (en valencià) Llavors això és nadal
I que has fet?
Un altre any més
I un nou començament

 I llavors  això és nadal
 Espere que et diverteixes
 Els propers i volguts
 Els vells i els joves
 Una molt feliç nadal

 I un feliç any nou
 Esperem que siga un de bo
 Sense gens de por

 I llavors això és nadal
 Pels febles i els forts
 Pels rics i pobres
 El camí és tan llarg

I llavors feliç nadal
Per als negres i blancs
 Per als grocs i rojos
 Parem tota la baralla

Una molt feliç nadal
 I un feliç any nou
 Esperem que siga un de bo
 Sense gens de por

DESEMBRE AL REFRANYER

Imatge
Elrefranyer  cobreix un aspecte íntim de la nostra llengua, ric de saviesa tradicional –“No hi ha cap refrany que mentisca”-Els refranys és una transmissió cultural familiar directa que es transmet de pares a fills que hem de salva-guardar.

Diferència entre caixa i capsa (caja) «Curs de valencià»

Imatge
Diferència entre caixa i capsa. Hui aprendrem a diferenciar caixa de capsa. Estes paraules són d'examen i és important saber diferenciar una de l'altra. Estes paraules si les busqueu en el diccionari, són sinònims, però hi ha diferencies. Les dues són caixes però...  Capsa -ses.  Caixa xicoteta generalment amb tapa per a guardar coses xicotetes: una capsa de mocadors. Capsa de mistos i també una capsa de música, de joies, etc. 
Caixa. Receptacle d'una certa grandària rígida de forma rectangular normalment amb tapa, que pot ser de cartó, llanda, fusta o altra matèria, amb una tapa solta o agafada, que serveix per a transportar o d'estoig per a guardar diferents objectes; Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes, etc. 
Significat de la paraula normalment: De manera habitual.  Significat de la paraula generalment: Fa referència al conjunt d'una cosa, i no a excepcions o casos particulars.