Entrades

Ortografia valenciana: Buçó i Bustia.

Imatge
Dues noves paraules que hem de saber diferenciar, la que és valenciana, de la qual ens ve imposada per Catalunya a través de la seua filial a València "l'Acadèmia Valenciana de la Lengua".


Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Buçó, -ons (Del cast. buzón, mat. sign., i este del cast. ant. bozón, buçó, ariet.) s. m.
Receptàcul de diverses formes en una obertura o boca per a tirar dins el correu.

Coleccio: Senyes del Regne de València 
El buzón en valencià es diu buçó i no bustia.
Bustia de l'iglésia. Es referix en valencià a la arqueta o cepillo de les almoines.

AVL 
Buçó [busó] m. HIST./ARM. Ariet 1.
Ariet [aɾiét] 1. m. HIST./ARM. Màquina de guerra que s'utilitzava per a abatre muralles o portes, i que es componia d'una biga llarga i pesada reforçada en un extrem amb una peça de bronze o de ferro en forma de cap de mardà.

Diccionari.cat
Bústia [s. XIV; molt probablement del fr. ant. boiste (modern boîte) 'capsa', propagat a l'oc. boista, bóstia, bústia…

València: Cartes catalanistes als Reis Mags.

Imatge
En la Comunitat Valenciana i en l’Ajuntament de València, mana el tripartit d’esquerres. En la ciutat de valència ho estan fent molt malament. Seria molt llarg de comptar, però sols vaig a parlar o millor dit a escriure sobre l'assumpte d'esta entrada. 
He de dir, i de tots és sabut que estos d’esquerra són molt amics dels nacionalistes catalans, i a més con les seues idees. No és per casualitat que la Generalitat valenciana este finançant a associacions catalanistes i el diners «presumptament» ha arribat a finançar el procés català. Per este motiu la Guàrdia Civil, per una orde d’un jutge a obert una investigació. I para vergonya de tots els valencians, estem pagant a una web catalana les cartes a els Reis Mags, que escriguen els xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana.

El Parotet "La imatge de la setmana".

Imatge
El Parotet és un monument molt conegut situat en la glorieta d'Europa, a l'est de la ciutat de València, prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències i enfront de la Torre de França. El nom el rep per la seua semblança a l'insecte libèl·lula. Va ser dissenyat per l'arquitecte valencià Miquel Navarro i erigit en 2003. El curiós d'aquesta imatge feta per mi, es  com enganya a l'ull donant la il·lusió que té la mateixa altura.

Revista d'Informació Valencianista

Imatge
Ha nascut una nova revista valencianista «Consciència Valenciana» per a defensar el valencianisme en tots els seus vessants. Ja que és intolerable com des de fa uns anys, s'està eliminat la llengua pròpia dels valencians de les normes del Puig. Introduint a les escoles i en nombrosos Ajustaments i institucions, un valencià contaminat pels catalanistes. A més s'està menyspreant els símbols valencians, i per descomptat entre ells la llengua valenciana que forma part de la identitat del poble valencià. 
 ACLARIMENT de la direcció de la revista:  Esta publicacio està redactada en Llengua Valenciana en les Normes de El Puig. Encara que es una obra colectiva, l’encarregat de la redaccio final de cada articul te la llibertat per a fer-ho en la normativa d’accentuacio de la seua preferencia. Este tema es motiu de debat, pero no de divisio, entre nosaltres. 
Font de la informació: Consciència Valenciana

Raquel Ricart "Les dones sàvies de nord".

Imatge
Les dones sàvies del Nord “L’olleta de la Plana”.


Resum extret del mateix llibre. 
Llunària, una xiqueta nascuda a la Plana i filla d’una família humil, demostra unes qualitats d’allò més especial. Segons sa mare, té la mirada: intueix els enb, opina arassos dels animals, anuncia el mal oratge... Però Fàtima, la dona de les coves, opina que és més que això: creu que té els dons de les dones sàvies i li recomana que vaja al mas de Penyagolosa on viuen. Amb els seus ensenyaments, Llunària accedirà a uns coneixements que li serviran, fins i tot, per a fer una olleta que cura els malats.
Al final del llibre va la recepta de “L’olleta de la Plana” i un glossari de frases fetes.


Raquel Ricart Leal (Bétera, 1962)
És una escriptora valenciana que ha cultivat diversos gèneres literaris. Té diversos llibres publicats, tots ells en valencià. També ha participat en els projectes de la Fundació Bromera amb els títols Blai, un cor de rodamón, Els dónes sàvies del nord i La promesa del desembarc. Van …

Imatge per a partir-se de riure...

Imatge
No solament el que està passant a Catalunya és per a plorar, també per a riure'ns una mica d'estos impresentables.

Diferència entre caixa i capsa «vocabulari valencià».

Imatge
Diferència entre caixa i capsa. Hui aprendrem a diferenciar caixa de capsa. Estes paraules són d'examen i és important saber diferenciar una de l'altra. Estes paraules si les busqueu en el diccionari, són sinònims, però hi ha diferencies. Les dues són caixes però...  Capsa -ses.  Caixa xicoteta generalment amb tapa per a guardar coses xicotetes: una capsa de mocadors. Capsa de mistos i també una capsa de música, de joies, etc.
Caixa. Receptacle d'una certa grandària rígida de forma rectangular normalment amb tapa, que pot ser de cartó, llanda, fusta o altra matèria, amb una tapa solta o agafada, que serveix per a transportar o d'estoig per a guardar diferents objectes; Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes, etc. 
Significat de la paraula normalment: De manera habitual.

A la companyia d'assegurances «Curs de valencià, unitat 7».

Imatge
A la companyia d'assegurances
- Bon dia! Voldria contratar  una assegurança de malaltia per intervenció quirúrgica.
- Molt bé. d'acord. A quin tipus d'operació s'ha  de sometre?
- Trasplantació de còrnea de lull esquerre.
- Molt bé, òmpliga els formularis, per favor.
- Què volen saber, exactament?
- No patisca, és un mer tràmit. Volen conèixer quins són els seus hàbits, ja sap: si fuma, si fa esport o si a patit alguna vegada alguna malaltia.
- És lògic, supose. I, en acabant, hi ha  alguna cosa més que fer?
- Després d'això hi ha de fer-se només unes anàlisis generals per a veure el seu estat de salut i firmar uns documents.
- I què em costarà tot plegat?
- Un ull de la cara, vull dir, deu mil euros.

REMARQUES DE VOCABULARI
abast m. cobertura (f.)
accident m´accidente.
agent d'assegurances m. i f. agente de seguros.
assegurança a tercers f. seguro a terceros.
assegurar v. tr, asegurar.
asseurada - ada m. i f. asegurado - ada.
a tot risc loc. a todo riesgo.
automòbil

Diferència entre Aparat i Aparell «vocabulari valencià».

En classe no teníem clar la diferència  entre  Aparat i Aparell. Hi havia companys i companyes que pensaven que era el mateix. Però el professor ens ha explicat la diferència i a més ens ha dit que estes paraules solen eixir a l'examen. I he cregut interessant posar-les ací, sempre és bo saber diferència unes paraules d'altres que són molt paregudes. aparat[apaɾát] 1.m.Allò que dona pompositat a un acte o a una cerimònia.El califa viatjava envoltat d'un gran aparat. 2.m.Aparell 7. 3.aparat críticm. LING.Conjunt de dades de caràcter històric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic, destinades a fonamentar científicament les circumstàncies que concorren en un text.



aparell[apaɾéʎ] 1.m. TECNOL.Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics o electrònics, que servix per a efectuar alguna operació o que du a terme determinades funcions.Aparell de televisió. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic. Aparell d'alarma. 2.m. TECNOL.Instrument específic per a realitzar una pràc…

Grafies i Sons «vocabulari valencià»

La principal expresió de qualsevol llengua viva és la seua manifestació. El vessat oral de les llengües es caracteritza per la seua versalitat i espontaneïtat. El codi oral, efectivament és tota una sèrie d’alternatives que estan en funció de com, quan, on, amb qui i qui realitza l’acte de parla. I així, la llengua oral presenta diversos nivell, d’ús, varietats socials i registres.   La llengua escrita, per contra, disposa d’un ventall de possibilitats molt més restringit: no pot omplir les función que li són encomanades a la llengua oral i, en definitiva es veu sotmesa a una sèrie de condicionament que li resten versalitat i naturalitat. En escriure utiletzem amb lletres, també anomenades grafies.  No totes les llengües, utiletzen exactament les mateixes grafies, sinó que fins i tot, en el cas de llengües molt emparentades poden haver-hi certes diferències a l’hora d’establir les grafies emprades per cada llengua en concret. Al conjut de totes les grafies/lletres d’una llengua se l’…