Entrades

El Massís de Penyagolosa (Castellón)

Imatge
En el paratge del Massís de Penyagolosa, trobem el Pic de Penyagolosa, que amb els seus 1.813 m. d'altitud és la segona muntanya més elevada de la Comunitat Valenciana, només superat pel turó Calderón amb 1.839. Declarat Parc Natural en 1989, i va ser declarat zona d'especial protecció per als ocells en 2000, també va ser designat, d'Interès Comunitari en 1997.


EL PENYAGOLOSA  És un Parc que ocupa una extensió d'unes 1100 hectàrees, al voltant del Massís de Penyagolosa, entre els municipis de Xodos, Villahermosa del rio, Vistabella del Maestrat, en la part oriental de la província de Castelló. L'àrea d'aquest parc natural és un referent geogràfic i cultural de primer ordre en el sentiment dels valencians, pel número tan gran de pobles que viscut en aquestes terres al llarg de la història: ibers, romans, visigots, àrabs, cristians etc.


El massís de Penyagolosa representa una fita de primer ordre i un referent en el imaginario valencià, tot un símbol de les te…

La història dels valencians no comença només amb Jaume I

Imatge
El 9 d'octubre celebrem els valencians i valencianes l'entrada en 1.238 de Jaume I el conqueridor a la ciutat de València i el començament del regne cristià. Encara que no era la fi de la conquesta de tot el territori valencià, ja que quedaven moltes ciutats i pobles baix el control dels musulmans.

Molt es parla de Jaume I i sembla que la història dels valencians comença a partir d'eixe mateix moment. Però abans hi havia una història que parla d'uns altres pobles i altres conqueridors que desitjaven una terra que era com un paradís. Els musulmans van ser una bona part de la nostra història i hui dia estan presents per tot arreu. Amb la seua arribada a València es converteix, en una de les ciutats més prosperes de l'emirat i del califat de Còrdova. En ella i la seua rica regió es multipliquen els cultius, beneficiats pel sistema de regadiu instal·lat pels romans i millorat pels àrabs. Floreixen nous cultius portats per estos, com la taronja, l'arròs o la remolatx…

En valencià…faena o feina?

Imatge
Està setmana us porte unes paraules interessants «faena» i «feina». Faena:treball o ocupació que es fa per obligació o professionalment. Trobar faena. Una faena ben pagada, però molt pesada. Una faena estable, etc. Però també hi ha gent que utilitza la paraula «feina». Però si busques la paraula faena en diccionaris catalans us redirigiran cap a la paraula feina. Per tant no tinc dubtes que es una de tantes paraules que volen imposar-nos del català.  De fet hi ha paraules que durant alguns anys, en nostra llengua han sigut denominades d'incorrectes per ser considerades castellanismes, barbarismes o localismes; per tant, menyspreables de ser integrades en el valencià culte i, particularment, en l'ensenyament. Una d´estes és el substantiu «faena», que des de fa un temps estan substituint en els textos escrits per «feina». Així ha ocorregut en altres, com buscar o firmar, etc. Però succeeix que la forma «faena», es «allò que s'ha de fer, que es fa, treball o quefer qu…

La CUP organitza "columnes" per a anar a València el 9 d'octubre

Imatge
Arran s'està mobilitzant a través de les xarxes socials per a defensar l'independentisme i els Països Catalans el dia 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, segons fonts pròximes al procés consultades pel Confidencial Autonòmic “més que mai, coincidint amb la mobilització dels sectors que defensen la identitat valenciana”. 
 En les diverses convocatòries a través de les xarxes socials, parlen de “ocupar els carrers de València com a resposta a les agressions feixistes de l'any passat”, “València ha de ser capital del antifascismo”, “Per un País Valencià i uns Països Catalans”, amb el reiterat lema de “No passaran”. 
En concret, està organitzant “columnes” (autobusos) perquè acudisquen membres i partidaris de Arran des de tota la geografia valenciana. A cada “columna” li denominen amb un nom i amb una zona de recollida de manifestants: “Columna Manuela Ballester” (Comarques Centrals Interiors), “columna Miquel Grau” (Elx i Alacant) o “columna María Cambrils” (Com…

HISTÒRIA DE LA PÀTRIA VALENCIANA.

Imatge
Este és un llibre sobre la història dels Valencians il·lustrat amb uns extraordinaris dibuixos a tot color per Josep Sanchís. 
És la Història de València des de la prehistòria fins als nostres dies, en un relat amè i senzill, pel qual ens condueix el famosíssim personatge de Pumby, recuperat en un magistral treball pel seu creador i insigne il·lustrador valencià Josep Sanchis. Els textos del Doctor Carles Recio, clars i extremadament sintètics, permeten que es puga gaudir del llibre pràcticament a qualsevol edat.



Jaume Roig «l'Espill o Llibre de les dones»

Imatge
Jaume Roig, va naixer a València (encara que no és clar) en 1.400 i va morir per la pesta a Benimàment en 1.478 . Va ser un metge molt famós per ser l’autor d’un sol llibre, este Espill o Llibre de les dones, el qual tanmateix el situa en un lloc d’honor dins de les lletres valencianes. Són poemes escrits en noves rimades, explica les relacions home-dona, amb intenció moral, també és un retrat de la València del segle XV i és un prodigi d’enginy i mestratge literaris. Narra la història d’un personatge que, primerament, fa una vida de vagabund i que, després, intenta d’estabilitzar-se a través del matrimoni. En el qual fracassa sobtadament, fins que busca refugi en la contemplació i la penitència. Esta història central dóna peu a nombroses històries i anècdotes secundàries i en este sentit pot fer-nos recordar a Boccaccio, amb els quals Roig planteja la seua lliçó moral. De fet canalitza totes les seues experiències en un sol sentit: les relacions de l'home i la dona, amb una…

El telèfon roig "una ximpleria més dels polítics".

Imatge
He llegit un article en eldiariocv.es que m'ha resultat divertit, veient que s'acosten les eleccions els partits intenten guanyar vots i s'exposen al ridícul.
La iniciativa consisteix en la instal·lació d'una cabina en l'encreuament dels carrers de Russafa i Colón, amb un telèfon que sona cada deu minuts i que informarà a qui ho despenge sobre el nou programa d'ocupació per a majors de 55 anys, Oportunitats +55, i altres iniciativa impulsades des de València Activa. Sembla ser que l'Ajuntament pretén contractar a 80 persones de més de 55 anys durant 9 mesos entre octubre de 2018 i juny de 2019. És alguna cosa semblat a aqueixa  nova paga per a tothom que s'han inventat amb l'única intenció d'aconseguir vots. Però com no hi ha diners fins a l'any que ve no cobren gens de res. Però no creeu amics i amigues que para alguna cosa estan les oficines de l'Atur. Sí feren el seu treball no hi hauria oficines de Treball Temporal i aquestes empr…

Motos circulant per les voreres «València ciutat anàrquica»

Imatge
En primer lloc,la paraula anarquia és el terme que emprem en el nostre idioma per a designar un estat que pot presentar-se en qualsevol context i que es caracteritza pel desordre, el caos, la confusió i per sobre totes les coses per l'absència d'una autoritat que organitze i ordene la situació en qüestió. I és el que aquesta passant en la meua ciutat "València" la falta d'autoritat fa que tothom pense que pot fer el que vulga i que ningú li diga res. La deixadesa de les nostres autoritats és evident i solament hem de fer-nos un volt per la ciutat per a comprovar-ho. Este motorista anava circulant per la vorera i a una bona velocitat i quasi em passa per damunt, li digué més que a un gos sense que diguera res. Fins a arribar al final a on es va trobar amb una dona i els seus fills que també li va recriminar que circulara per la vorera posant als xiquets en perill, ell intenta justificar una cosa que no té cap justificació. Este ve per una vorera, passa pel pas de…

Cala de la Granadella (Xàbea) Alacant.

Imatge
Diuen els madrilenys que de Madrid al cel, doncs la Granadella també té el seu eslògan en el cel parlen d’ella. I no m'estranya amb les seues aigües de tonalitats verds i un microclima, que la converteixen en una zona molt refrescant, amb una gran zona arbolada  i  la  millor cala dels voltants. El que equivals a ser una de les més belles de la Comunitat Valenciana. 
Solament per conèixer aquesta cala i els seus voltants justificaria el viatge al litoral alacantí. És agrest, femenina i sobretot és mediterrània quant a les seues formes. La Granadella ocupa la desembocadura de dos barrancs densament poblats de pins i on ens podem trobar amb llebres i perdius.  Banyar-se en les seues aigües transparent és una delícia, però cal anar amb compte ja que perdem peu a un parell de metres i a uns 20 metres mar endins hi ha cants rodats per un jaç d'arena i prades de posidònia fora de lo que és  comú. A més des de la riba meridional podem albirar l'illa de d’Almbolo. https://www.val…

Hipocorístic -a (valencià).

Imatge
Estava fent un examen i m’ha eixit la paraula hipocorístic, molt interessant i desconeguda per a mi. Crec que estes paraules són importants conèixer, algú pot pensar que és una ximpleria, però si et presentes a una prova d'un nivell alt de valencià ús assegure que estes paraules solen eixir.


1. hipocorístic, -ca, -cs, -iques (Del grec ὑποκοριστικός, acariciar.) adj. m. Gram. Paraula que, per mig d’una derivació com el diminutiu o una atra, pren un valor afectiu, familiar. L'hipocorístic Pepe, corresponent al nom José, prové de la forma en què es denominava en llatí a Sant José (RACV)

2. hipocorístic -a [ipokoɾístik] Que dona al mot al qual s'uneix el valor d'expressió d'afecte, de simpatia o de familiaritat, s'aplica a alguns afixos. Mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic. El nom  Voro és un hipocorístic de Salvador (AVL).
Us haureu adonat la diferència que hi ha particularment en una paraula. L'Acadèmia València de la Llengua…