Ves al contingut principal

«Decret de Nova Planta» un genocidi polític i cultural del poble valencià.

Tots els anys el 25 d'abril es commemora la derrota en la batalla d'Almansa i que va significar un genocidi polític i cultural del poble valencià i que dura fins al dia d'avui. 
Fem un poc d'història: El 1705 es va produir una insurrecció a favor de l’Arxiduc Carles d'Àustria en el Regne de València al ser proclamat com a rei, com a la resta dels regnes i territoris de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya. No obstant això, el domini austriacista, com en el regne d'Aragó, va durar poc més de dos anys, com a conseqüència de la derrota de les forces aliades de l’Arxiduc Carles en la batalla d'Almansa del 25 d'abril de 1707. 


Després de la seua victòria, el primer rei Borbó d'Espanya, Felip V va promulgar els decrets de Nova Planta que van posar fi a tot el sistema legislatiu i polític valencià i la pèrdua dels drets com a poble. Segons aquests decrets els funcionaris eren nomenats pel rei i el valencià va ser prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyança i de la predicació. 
El decret de Nova Planta deiaConsiderant haver perdut els regnes d'Aragó i València i tots els seus habitants per la rebel·lió que van cometre, faltant enterament així al jurament de fidelitat que em van fer com al seu legítim Rei i Senyor, tots els furs, privilegis, exempcions i llibertats que gaudien i que amb tan liberal mà se'ls havien concedit, sí per la meua, com pels senyors reis els meus predecessors, en aquesta monarquia s'afig ara la del dret de conquesta (…) i considerant també que un dels principals tributs de la sobirania és la imposició i derogació de les lleis (…) He jutjat convenient, i per açò, com pel meu desig de reduir tots els meus regnes a la uniformitat d'unes mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment per les lleis de Castella, tan lloables i plausibles en tot l'univers, abolir i derogar enterament (…) tots els referits furs i privilegis, pràctiques i costums fins ací observades en els referits regnes d'Aragó i València, sent la meua voluntat que aquests es reduïsquen a les lleis de Castella, i a l'ús, pràctica i forma de govern que es té i ha tingut en ella i en els seus tribunals sense cap diferència en res (...) 

Aquesta llei feta per dret de conquista, va ser un genocidi polític i cultural. Parlar de «genocidi», en aquest cas, pot resultar massa dur i excessiu, però si hi afegim el qualificatiu de «polític» ja s’acosta de prop a la realitat històrica. Genocidi, segons els diccionaris, és «la destrucció premeditada d’un grup humà (racial, nacional, lingüístic, religiós, etc.)». En el sentit estricte, una destrucció per extermini físic. En el sentit genèric, destruir l’existència del grup humà com a grup, no físicament persona a persona. Un genocidi cultural és destruir una cultura, un genocidi lingüístic és destruir una llengua, un genocidi polític és destruir un país com a país: la seua estructura política, el seu govern, les seues lleis, les institucions, els tribunals, l’administració, la moneda, etc., i en definitiva «la imposició i canvi de costums i la reducció a l’ús, forma i pràctica de govern» d’un altre país. Imposició, canvi i reducció, per la força de les armes. Quan un país és destruït i suprimit com a entitat política, no resulta excessiu qualificar aquesta destrucció amb els termes més durs i rigorosos. 

La idea d’haver perdut la llibertat comuna, fins i tot d’haver caigut en una forma de servitud, l’expressa també un borbònic convençut com el pare Minyana, quan constata que es troba «oprimida l'antiga llibertat dels valencians i allunyats del seu ancestral privilegi, els qui abans regien els seus propis drets semblants a un poble lliure van ser obligats a suportar la sort comuna de tota Espanya» I afegia: «Per primera vegada els valencians es van adonar de l'inevitable dany de la llibertat perduda i que s'havien precipitat en la lamentabilíssima esclavitud miserable». Altres filipistes destacats, es queixaven amargament que els austriacistes «és a dir, la majoria de la població» voldrien beure la sang dels botiflers, tan gran és l’odi que els tenen. 
Però asseguraven que ells, els valencians del bàndol borbònic, «ni tenim culpa ni hem desitjat la introducció de les alcabales, allotjaments, ni altres impostos, ni desitgem les lleis castellanes, ni el seu govern, tots ho rebutgem, perquè és tot introduït contra el ben comú i particular d'aquesta ciutat i regne i dels seus habitants». 
Els mateixos botiflers rebutgem les lleis, els usos i el govern castellà. Els nous càrrecs nomenats inicialment per les autoritats borbòniques van enviar informes, cartes i memorials de protesta, demanant la restitució de les lleis i institucions pròpies. 

La ciutat de València envià el seu advocat i un jurat, Josep Ortí i Lluís Blanquer, a presentar aquestes demandes a la cort de Felip V: la resposta va ser la detenció dels delegats valencians, que van ser enviats presos a Pamplona. I per afegir destrucció a destrucció, ni tan sols el dret civil valencià va ser restaurat, ni en tot ni en part, a diferència d’Aragó i també de Catalunya: fins i tot la vida privada dels valencians, inclosos els matrimonis o els testaments, hauria de seguir aquella «imposició i canvi de costums» i que contínua fins al dia d'avui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Bueno, suelo hablar de grandes personajes valencianos, que son parte de la historia de mi pueblo "que ya han muerto". A partir de ahora también voy a hablar de los vivos, que también forman parte de un gran pueblo y allí donde se encuentran  representan…a todos los valencianos/as. 
Arturo Valls, ha nacido en mi barrio "Moteolivet"y al que tengo el placer de haber conocido personalmente “ya lo conocía de vista” pero nunca había hablado con él. Además de ser un gran actor y presentador, es una persona muy agradable "muy preocupado por la situación  actual del país".
Además, actualmente tiene un exitoso programa en televisión; Por otro lado, a sido elegido mejor presentador por "Ahora Caigo" en la 61ª edición de los Premios Ondas, decanos y más prestigiosos galardones de radio y televisión que se conceden en España. También ha sido elegido por la cadena Media Markt, para ser la imagen  de su nueva campaña para estas Navidades, que ya se está emiti…

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

El Siglo de Oro de las Letras Valencianas, abarca prácticamente todo el siglo XV y fue la época de máximo esplendor de la Lengua Valenciana escrita. Durante este siglo, se dieron autores tan reconocidos como Jordi de Sant Jordi, Ausias March, Joanot Martorell, Joan Roiç de Corella, Jaume Roig o Sor Isabel de Villena. Ausias March Ripoll nació a finales de 1397,aunque no se se sabe con seguridad si nació en Beniarjó (pueblo cercano a Gandía) o en la misma en Gandia,sus padres Pere March y Leonor Ripoll (hija del señor de Massalaves) casados en junio de 1395, ostentaban el cargo de Procurador General de las posesiones del Duque de Gandia.

Fue Señor de Beniarjó, Pardines y Vernissa, y halconero mayor del rey de la Corona de Aragón (Alfonso V el Magnánimo) fue armado caballero en 1419. Participó en la expedición de Alfonso V a Córcega y Cerdeña, y en otras expediciones contra los piratas del Mediterráneo. En 1425 se retiró a sus posesiones valencianas, instalándose en Gandía en 1428.…

Visitando la Torre Miramar "Valencia".

La Torre Miramar  se construyó a la entrada de Valencia por la V-21, Esta torre forma parte de la zona ornamental del túnel que debe facilitar la entrada a Valencia por la avenida de Cataluña. Las fuentes, tres, que son las más grandes de la ciudad y minimizan el consumo de agua. Sólo el estanque central mueve un caudal de 40.000 litros, más que la del Palacio de Congresos o la de la Dama Ibérica.
En verano a 35 grados fui a subir al mirador para hacer unas fotos y me encuentro que el ascensor esta averiado, la chica que estaba encargada del mirador me dijo que eran unas escaleras muy cómodas de subir, hay que ser un atrevido para subir a pie los 42 metros de altura desde la calle hasta la torre Miramar sobre todo por el bochorno y calor en pleno verano que hacía.  Suelo pasear por la zona de las universidades donde se encuentra la torre,  y de momento al día de hoy "Noviembre 2011"sigue averiado el  ascensor y el mirador está cerrado.
Las obras incluyendo al túnel de…