Ves al contingut principal

Pilar Prades “l'última dona executada a Espanya”.

Aquest podia passar per una història més de la València negra, si no fóra per què es tracta de la història de l'última dona executada a Espanya i València té el dubtós honor de ser la ciutat on es va dur a terme. 

Pilar Prades va nàixer en Begís (Castelló) era una xiqueta de poble analfabeta i poc agraciada. I com moltes xiquetes i jóvens dels anys 50 abandonaven el seu poble per a emigrar a la capital. Allí treballaven com a criades en les cases de famílies amb un cert nivell econòmic. Mentre treballaven, intentaven pescar marit. Per que trobar un bon home era molt important, era l'única manera per a salvar-les de la seua servil destinació, ser una dona casada i escapar d'aqueixa vida sense futur era el somni de Pilar. El seu gest introvertit, que amagava una personalitat insociable, la va portar de casa a casa arribant a canviar de domicili tres vegades en el mateix any. Fins que en 1954, ja amb 26 anys, va entrar a servir amb el matrimoni Vilanova, Enrique i Adela no tenien fills i regentaven una xarcuteria, per al que precisaven d'una criada que s'ocupara de la casa i tirara una mà en el seu negoci quan fora necessari. 
Pilar es va trobar en la seua salsa: la casa sense fills era fàcil de portar, però la possibilitat de tenir contacte amb les clientes del comerç dels seus amos l'oprimia. Desquiciada per aqueixa situació va pensar com podia prosperar. I va prendre la pitjor decisió de la seua vida, va decidir convertir-se en la nova mestressa de la casa. La senyora, Adela, prenia infusions amb regularitat i en la casa, s'utilitzava un mataformigues, un verí que es podia comprar en qualsevol tenda amb el nom Diluvión. Pilar va veure en aqueix verí la solució a la seua estancada situació. No va passar molt temps que les infusions començarem a fer efecte i va a començar la senyora Adela a trobar-se malalta. Els metges que la atenian, desorientats, pels estranys símptomes que presentava la pacient i sense saber realment què li estava passant, la van diagnosticar una grip. Fins que un bon dia, Adela ja no es va poder alçar del llit i després d'uns dies d'agonia va morir.

La mort de la seua dona va deixar desolat al senyor Enrique i solament al capdavant de la xarcuteria. Pilar tenia el camp lliure, però va cometre un greu error...es va creure molt ràpid què era la mestressa de la casa i la sorpresa del vidu àdhuc de dol, que veia a Pilar portant les coses diàriament de la seua molt benvolguda esposa, com el davantal que el li havia regalat per a la tenda. La xica de servei s'ha passat i és acomiadada sense miraments, molt dolguda es va de València. 
Pilar es troba de nou sense saber que fer, fins que una altra xica de servir, Aurelia Sanz Hernández, amb la qual ha travat amistat en la sala de ball "el fanal" a la qual ambdues acudeixen. L'amiga aconsegueix que la contracten com a donzella en la casa on treballa com a cuinera. El domicili pertany al metge Manuel Berenguer i a la seua dona Mª de Carmen Cid. Les dues passen les seues vesprades lliures juntes en fraternal amistat, fins que un dia un xic que interessa a ambdues demostra el seu interès per Aurèlia, més jove i atractiva.
A Pilar sembla ser que li havia agafat gust de desfer-se de qui la incomodava i va tornar a usar el mata formigues. La gelosia turmenta a Pilar i a les poques setmanes Aurèlia es posa malalta: Els seus símptomes preocupen molt al metge, la jove queda afectada d'una paràlisi progressiva d'origen desconegut. El doctor Berenguer la ingressa en un hospital a on, curiosament, la pacient demostra una notable millora. Poc després, la mestressa de la casa Mª del Carmèn, comença a tenir els mateixos símptomes. La sospita comença il•luminar-se en la ment del doctor, que acomiada a Pilar. La teoria de l'enverinament comença a prendre consistència, però, abans de denunciar a Pilar, deure tenir proves que ha existit un enverinament i preocupat consulta amb altres col•legues. 
Preocupat i a l'espera del resultat de l'anàlisi, es posa en contacte amb l'antic cap de Pilar...Enrique Vilanova. Aquest l'informa de l'inexplicable mort de la seua esposa i del sospitós comportament de Pilar. Enrique li explica els símptomes que va patir la morta, el doctor Berenguer, amb aquestes dades presenta una denúncia en la comissaria de Russafa, Demana l'exhumació del cadàver. El cos d'Adela apareix en ple procés de momificació, prova inapel•lable de l'existència d'una substància química. 
La policia deté a Pilar i, en registrar la seua habitació, troben l'ampolleta de Dilubión amagada dins de la seua roba.

Pilar fa una declaració d'innocència, sense fer cas al seu advocat defensor que vol que sé declare culpable, li diu a Pilar que si no ho fa, pot ser condemnada a mort, però pilar insisteix en la seua innocència,  L'advocat torna a insistir que si es declara culpable, li poden caure entre 12 o 16 anys de presó, però ella es nega i segueix afirmant que és innocent. La policia la sotmet a un dur interrogatori, que es perllonga durant dos dies durant les quals se li nega el descans. En un moment de feblesa, confessa haver subministrat una infusió de boldo, herba medicinal estomacal, de desagradable sabor de la qual havia intentat pal•liar amb una mica d'aquell líquid dolç, sense saber de què es tractava, recolzant-se en el seu analfabetisme. La policia no aconsegueix que al•ludisca als enverinaments de la seua primera senyora, Adela, i de la seua amiga. 
El 9 de novembre de 1957 el tribunal encarregat de dictar la fallada en el procés seguit contra Pilar, acusada de envenenadora, la condemna a la pena cabdal per l'assassinat de donya Adela i a vint anys de reclusió major per cadascun dels intents d'enverinament frustrat de donya Carmen i Amelia.
El Tribunal Suprem confirma la sentència i el Consell de Ministres signa l'assabentat, per la qual cosa l'execució havia de portar-se a terme immediatament. Però Pilar confia a obtenir l'indult per part de Franco, atès que feia deu anys que no executava a cap dona a Espanya i diversos homicidas havien vist commutada la pena cabdal.  
La presó de dones de València emmarca l'esborronador succés. Pilar proclama a crits la seua innocència, i tots confien en l'arribada de l'indult que mai arriba, fins que a les set del matí, una hora més tard del previst va morir de forma lenta i dolorosa pel mètode del garrot vil.
Pilar passaria a ostentar el dubtós honor de ser l'última dona executada a Espanya

Comentaris

  1. Curiosa historia que desconocía. Si no recuerdo mal, también fue en Valencia donde murió la última persona ajusticiada por La Inquisición, creo que era un médico, pero no lo tengo muy claro.

    ResponElimina
  2. Hay muchas historias interesantes y desconocidas para muchos de nosotros.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Bueno, suelo hablar de grandes personajes valencianos, que son parte de la historia de mi pueblo "que ya han muerto". A partir de ahora también voy a hablar de los vivos, que también forman parte de un gran pueblo y allí donde se encuentran  representan…a todos los valencianos/as. 
Arturo Valls, ha nacido en mi barrio "Moteolivet"y al que tengo el placer de haber conocido personalmente “ya lo conocía de vista” pero nunca había hablado con él. Además de ser un gran actor y presentador, es una persona muy agradable "muy preocupado por la situación  actual del país".
Además, actualmente tiene un exitoso programa en televisión; Por otro lado, a sido elegido mejor presentador por "Ahora Caigo" en la 61ª edición de los Premios Ondas, decanos y más prestigiosos galardones de radio y televisión que se conceden en España. También ha sido elegido por la cadena Media Markt, para ser la imagen  de su nueva campaña para estas Navidades, que ya se está emiti…

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

El Siglo de Oro de las Letras Valencianas, abarca prácticamente todo el siglo XV y fue la época de máximo esplendor de la Lengua Valenciana escrita. Durante este siglo, se dieron autores tan reconocidos como Jordi de Sant Jordi, Ausias March, Joanot Martorell, Joan Roiç de Corella, Jaume Roig o Sor Isabel de Villena. Ausias March Ripoll nació a finales de 1397,aunque no se se sabe con seguridad si nació en Beniarjó (pueblo cercano a Gandía) o en la misma en Gandia,sus padres Pere March y Leonor Ripoll (hija del señor de Massalaves) casados en junio de 1395, ostentaban el cargo de Procurador General de las posesiones del Duque de Gandia.

Fue Señor de Beniarjó, Pardines y Vernissa, y halconero mayor del rey de la Corona de Aragón (Alfonso V el Magnánimo) fue armado caballero en 1419. Participó en la expedición de Alfonso V a Córcega y Cerdeña, y en otras expediciones contra los piratas del Mediterráneo. En 1425 se retiró a sus posesiones valencianas, instalándose en Gandía en 1428.…

Visitando la Torre Miramar "Valencia".

La Torre Miramar  se construyó a la entrada de Valencia por la V-21, Esta torre forma parte de la zona ornamental del túnel que debe facilitar la entrada a Valencia por la avenida de Cataluña. Las fuentes, tres, que son las más grandes de la ciudad y minimizan el consumo de agua. Sólo el estanque central mueve un caudal de 40.000 litros, más que la del Palacio de Congresos o la de la Dama Ibérica.
En verano a 35 grados fui a subir al mirador para hacer unas fotos y me encuentro que el ascensor esta averiado, la chica que estaba encargada del mirador me dijo que eran unas escaleras muy cómodas de subir, hay que ser un atrevido para subir a pie los 42 metros de altura desde la calle hasta la torre Miramar sobre todo por el bochorno y calor en pleno verano que hacía.  Suelo pasear por la zona de las universidades donde se encuentra la torre,  y de momento al día de hoy "Noviembre 2011"sigue averiado el  ascensor y el mirador está cerrado.
Las obras incluyendo al túnel de…