Rei en Jaume I «El Conqueridor» 1208-1276.

Jaume d'Aragó i Montpellier , va nàixer el 2 de febrer de 1208 a Montpeller (Sud de França) en la baronia del mateix nom, propietat de la seua mare, Donya Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei D. Pedro II d'Aragó i Comte de Barcelona.

CONQUESTA DE VALÈNCIA 
La Conquesta de València pel rei Jaume I, a diferència de la de Mallorca, va ser feta amb un important contingent d'aragonesos. De fet, en 1231, Jaume I es va reunir amb el noble Blasco de Alagón i el maestre de l'Ordre Militar de l'Hospital a Alcanyís per a fixar un pla de conquesta de les terres valencianes. Blasco de Alagón va recomanar assetjar les poblacions en terreny pla i evitar les fortificades. No obstant açò, el primer que es va prendre van ser dos enclavaments muntanyencs: Morella, aprofitant Blasco la feblesa del seu govern musulmà; i Ares, lloc proper a Morella pres per Jaime I per a obligar a Blasco de Alagón al fet que li lliurara Morella.
La conquesta del que posteriorment es convertiria en el regne de València comença en 1232, amb la conquesta de Morella. En 1233 es planeja la campanya a Alcanyís, que constaria de tres etapes: La primera etapa comença amb la presa de Borriana en 1233 i Peníscola. La segona etapa es dirigeix al sud arribant fins al Xúquer, en la ciutat d'Alzira on es trobava l'únic pont de tota València que creuava el Xúquer. El 30 de desembre de 1242 va ser conquistada aquesta vila, permetent així la definitiva conquesta del Regne de València. La tercera etapa abasta des de 1243 a 1245, arribant-se als límits estipulats en el tractat de Almizra en 1244, signat entre Jaime I i l'infant Alfonso (futur Alfonso X de Castella) per a delimitar les àrees d'expansió sobre territori musulmà entre Castella i la Corona d'Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-la Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella (incloent el regne de Múrcia), incorporant-se al regne de València per Jaume II d'Aragó després de les Sentències arbitrals de Torrellas (1304) i el tractat d'Elx (1305). En aquesta última etapa i en els anys següents, Jaime I va haver de fer front a diverses revoltes de la població mudèjar, encapçalades pel cabdill al-Azraq.
                    Pntura històrica de Fernando Richart Montesinos, Museu de Belles Arts de Castelló
Jaume I va obtenir un gran triomf sobre la noblesa aragonesa en convertir les terres conquistades a València en un regne diferenciat, unit a la Corona d'Aragó (1239), respectant els seus usos i costums i establint els Furs de València “los Fueros”. La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa aragonesa, que veia així impossibilitada la prolongació dels seus senyorius en terres valencianes. Després d'un regnat de 68 anys, va morir a Alzira (València) el 27 de juliol de 1276.
En el tràngol de la seua mort, en la residència real d'aquesta ciutat, i com havia disposat, Don Jaime va ser amortallat amb els hàbits del císter. Les restes mortals del rei van romandre dipositats en Santa María de València fins a maig de 1278, en què van ser traslladats al monestir de Poblet per a la seua sepultura definitiva. No obstant açò, després de la desamortització de Mendizábal, el monestir va quedar abandonat i el cadàver de Jaume I va ser traslladat en 1843 a Tarragona, on li va ser construït un panteó en la part posterior de la catedral, que va ser inaugurat en 1856. En 1952, les restes de Jaume I van ser restituïts a Poblet.
INFORMACIÓN PERSONAL
Jaume I Rei d'Aragó i  Comte de Barcelona 1213 - 27 de juliol de 1276.
Naixement: 2 de febrer de 1208 Montpeller (França).
Defunció: 27 de juliol de 1276 (68 anys) Alzira (Regne de València).
Enterrament: Sepulcres Reals del monestir de Poblet.
Predecessor Pedro II Successor Pedro III
Vescomte de Carladés, Baró de Omeladés, Comte d'Urgel (1231-1236), Vescomte de Fenolleda (fins a 1258).
Coronació Lleida, jurat per la Corts en 1214.
Casa Real: Casa d'Aragó. 
Pare: Pedro II d'Aragó.
Mare: María de Montpeller.
Esposes: Leonor de Castella i Violante d'Hongria.
Descendència: De la seua primera dona, Leonor de Castella, va tenir a: Alfonso d'Aragó (1222-1260), casat amb Constança de Montcada, filla de Gastón VII de Bearn, va anar l'hereu de la corona però va morir davant que el seu pare. 
De la seua segona esposa, Violante d'Hongria, va tenir a: Violante d'Aragó (1236-1301), dona d'Alfonso X el Sabio. Constança d'Aragó (1238-1275), esposa de l'infant castellà Manuel, germà d'Alfonso X el Sabio. Pedro (futur Pedro III d'Aragó), que li va succeir en els regnes d'Aragó, València i en els comtats catalans. Jaime (futur Jaime II de Mallorca), que va heretar el regne de Mallorca, que comprenia les illes Balears -Mallorca, Menorca (encara sota el poder d'un sobirà musulmà encara que tributària des de 1231), Ibiza i Formentera-, els comtats del Rosselló i la Cerdanya i els territoris que el Conqueridor conservava a Occitània (el senyoriu de Montpeller, el vizcondado de Carlades, a Alvèrnia, i la baronia de Omelades, contigua a Montpeller). Fernando (1245-1250), que va morir xiquet. 
Sancha (nascuda en 1246) que es va fer monja i va morir en Terra Santa. María (1247-1267), religiosa també. Isabel (1248-1271), esposa de Felipe III de França, fill de Sant Luis de França. 
Però no solament va tenir esposes legals si no també altres amors com Teresa Gil de Vidaura, una bella dama d'origen navarrés amb qui va tenir dos fills i que, decebuda per incomplir el rei les seues promeses matrimonials, va acabar recloent-se en el valencià pla de la Zaidia, en el monestir cistercenc de Gratia Dei. Però aquesta és una altra història molt interessant per a un altre article.

Comentaris