Conte tergiversat de Blancaneu i els set nans.

                                       (Conte de Blancaneu tergiversat a la meua manera)
 Era una bella xiqueta, blanca com la neu, com el cabell negre i la careta ruboritzada, la seua mare "la reina" va morir en portar-la al món, anys més tard, el rei tornà a casar-se, donant-li una madrastra molt bella. Blancaneu era el nom de la xiqueta, i la seua madrastra, a més de bella, era molt bona. Però Blancaneu no la va veure amb bons ulls, ja que la veia com una intrusa. A més Blancaneu amagava un secret, un dia jugant pels passadissos del castell, va trobar una cambra a on guardaven trastos vells, hi havia un espill màgic capaç de dir-li quan reflectia la seua imatge si era la més bella del regne. Van passar anys i en créixer es va fer una jove molt bonica, amb el pas del temps també va créixer el seu odi fins a la seua madrastra. Blancaneu a més de bella era molt presumida i vanidosa, a més es creia la més bonica del regne.

Un dia li va preguntar a l'espill, qui era la més bella del regne “tu no ets la més bella, ho és la teua madrastra” li va contestar. Blancaneu no va poder suportar la resposta, ací que va cridar a un dels servidors i sense voltes, li va ordenar: Porta’t a la reina al bosc, la mates i et faré ric. L'home va complir l'orde i amb enganys la va portar al bosc, però no va ser capaç de matar-la. I li va dir “La princesa vol matar-la, per favor no torne, si no seré jo el mort” i es va allunyar abandonant-la.

Sola i espantada va començar a caminar fins a arribar a un clar del bosc, l'aparició d'una caseta li va tornar la vida. Va entrar, no hi havia ningú, i tot era molt xicotet, va menjar alguna cosa i es va quedar dormida. Llavors van aparèixer els seus propietaris “set nans” i de seguida s’en van adonar de l'estranya visitants: Amb tant de xiuxiuejos la van despertar, ella va intentar fugir, però li'l van impedir. Aleshores les va explicar les seues penes i commoguts, els set nans li van jurar que l'anaven a cuidar tota la vida.

En el castell, Blancaneu li va tornar a preguntar a l'espill màgic qui era la més bella del regne i enfuriava al escoltar que seguia sent la seua madrastra, que vivia en una caseta enmig del bosc. Descobert l'engany es va disfressar de venedora de pomes i es va anar a cercar a la seua madrastra, a la qual l'enverina amb una poma. Gens més que li va pegar un mos va caure al sòl, els set nans en arribar a casa i trobar-la, creient-la morta, la guarden en una urna de vidre, per a què tots els habitants del bosc pogueren anar a venerar-la.

Va passar anys, i aleshores un dia va arribar al lloc el rei que estava de cacera darrere d’un senglar. Durant tot el temps no havia parat de cercar a la reina i ara que l’havia trobat estava morta. Va demanar als nans traslladar-la al castell per a què tots els seus súbdits la pogueren honrar com es mereixia, els nans la volien molt, para deixar-la anar. El rei acceptà la decisió dels nans, i es va quedar durant dies al costat de la seua amada, però en tenir que anar-se per assumptes del regne, es va acomiadar amb una besada en els llavis, en eixe moment la reina va obrir els ulls “L'encanteri s'havia trencat”. Els nans i tot el regne el van celebrar amb una gran festa. Omple d'enveja, Blancaneu no va poder suportar tornar a veure a la seua madrastra, i va morir en llançar-se des del més alt d’una torre del castell.  El rei i la reina van tindre més fills i foren molt feliços.  


Mikel

Comentaris