Plaça d'Alfons el Magnànim "El Parterre" .


En la plaça d'Alfons el Magnànim més coneguda com el Parterre, construït sobre uns solars existents en l'antiga plaça de la Duana, la data aproximada de construcció d'estos jardins és l'any 1850. Ací es troba l'estàtua en honor al Rei Jaume I va ser inaugurada, després de molts retards per falta de recursos econòmics, el 20 de juliol de 1891. Com a moltes idees, va sorgir organitza en 1875 entorn de Teodoro Llorente, director de "Les Províncies". Els contertulians van pensar que València devia solemnitzar el sisè centenari de la mort del Rei conqueridor i van presentar un escrit a l'Ajuntament demanant l'erecció del monument, i signat per Teodoro Llorente, Vicente W. Querol, Eduardo Attard, Juan Reig i García, Feliciano Llorente, José Fernández Olmos, Vicente Graus, Aurelio Querol, Bernardo Ferrandis, Juan Navarro Reverter, Rafael Ferrer i Bigne i José Brel. Acceptada la proposta per l'Ajuntament es nomena una junta rectora del monument el 13 de juny de 1876 dividida en dues seccions, una que atenia a l'estudi de l'estàtua i una altra que procuraria recaptar fons per a aquesta.

En 1878 va ser construït el pedestal que va ser projectat i realitzat per l'arquitecte municipal Don Vicente Constantino Març, amb una altura de set metres i mitjà. A l'any següent apareix en el "Butlletí Oficial" la convocatòria dirigida als escultors valencians per a realitzar l'estàtua. Es van presentar Molto, Yerro, Gilabert, Santigosa i Aixa, però el concurs va ser declarat desert, per la qual cosa es van iniciar les gestions per a encarregar l'estàtua als germans Vallmitjana de Barcelona. La signatura del contracte es realitza en 21 d'octubre de 1882 amb l'alcalde Sr. José María Sales. L'estàtua va ser tallada en fusta per Agapito Vallmitjana i aprovada per la Junta a l'abril de 1886. Per a poder fondre l'obra, la Junta del monument es va dirigir al Ministeri de la Guerra, sol•licitant li anaren subministrades quinze tones de bronze, la qual cosa va ser concedit, per Real Ordre, al juliol de 1886, mitjançant l'enviament des de la fortalesa de Peñiscola de cinc canons i un obús que sumaven la quantitat sol·licitada.

Per una sèrie de problemes tècnics no es va poder acabar el monument fins deu anys i mig després de signat el contracte, per fi el 12 de gener de 1891 va ser emplaçada l'estàtua en el pedestal, inaugurant-se oficialment el dia 20 de juliol del mateix anys. Posteriorment es va col·locar en la cara davantera l'escut d'armes del conqueridor i en la part posterior l'escut de la ciutat de València modelats per l'escultor Aixa i a un costat i un altre les llegendes oferint el monument al Rei Jaume I El Conqueridor. L'obra és potser aquella en què més s'aprecia el pictoricismo d'un escultor la nota del qual més destacada és la severitat, resultat possiblement de la seua especialització en imatgeria religiosa, representa al cavall al pas, i al genet amb vestit de guerrer i yelmo en actitud de dirigir la tropa, tot açò dins d'un estil fàcilment identificable amb el historicismo romàntic. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

Visitando la Torre Miramar "Valencia".