Raimon «canta-autor».

Ramón Pelegero i Sanchis, més conegut com a Raimon va nàixer en el carrer Blanc de Xàtiva -València- el 2 de desembre de 1940. Cantautor en llengua valenciana, fa més de 50 anys (que ...) en els escenaris, és autor d'emblemàtiques cançons com -Al vent- i té en el seu haver-hi sis llibres, de Poemes i cançons.... Ha sigut punt de referència en la lluita per la democràcia i contra la dictadura, Raimon és un cantant i poeta que aporta una veu pròpia i personal, allunyada de les modes i dels circuits habituals de la música pop. Però també un home molt polèmic a València, la seua defensa de la unitat de llengua i dels -Països Catalans- li ha ocasionat ser considerat per molts, un renegat i traïdor a la seua terra.

Raimon, ha aconseguit ser conegut internacionalment com un cantant en valencià, es va acabar convertint en protagonista involuntari del debat independentista que sacseja Catalunya fa uns mesos, quan en una entrevista en Catalunya Ràdio amb motiu dels quatre recitals del Palau de la Música de Barcelona, va dir -que no era independentista-. Que li incomodava el debat per la desinformació que ho embolica i per les conseqüències que podria tenir per a el País Valencià. La seua opinió ha marcat un abans i un després en el debat català i ha tingut alguns efectes secundaris, com és de suposar al nacionalisme català no li van agradar gens les seues paraules. 

Però anem per parts; molta gent a Espanya i fins a València, desconeix els enfrontaments i la divisió del poble valencià, per una qüestió lingüística i d'identitat que tenim els valencians… des de fa molts anys. Som un poble on uns se senten espanyols, altres valencians i els menys valencians catalans. I a més, som els únics que tenim tres denominacions per a referir-nos a la -Comunitat Valenciana-, encara que la denominació oficial és Comunitat Valenciana i -que a ningú agrada-. També solem referir-nos a la nostra regió com -Regne de València o País Valencià- depenent dels sentiments i idees de cadascú.

Però ací no acaba la cosa perquè també tenim dues acadèmies de la llegua, dues senyeres i tres llengües. El valencià de les normes de Castelló i l'oficial de l'Acadèmia de llengua -AVL- i la tercera llengua l'espanyol. I a tot este embolic s'unix el dels himnes, l'oficial -himne regional- conegut com de la -Exposició- i el de la -Muixeranga- l'himne del País Valencià. En este conflicte cultural, lingüístic i de símbols va nàixer Ramón, i el pitjor que et pot passar a València és que et posen l'etiqueta de -catalanista-. 

Pel que es referix a la seua vida professional, és l'autor, d'emblemàtiques cançons protesta com -al vent-, una adaptació del poema d'Ausiàs March «Vetles i Vents». Quan la va crear tenia 19 anys i ni tan sols es deia Raimon. Era Ramón Pelegero i Sanchis, de Xàtiva i estudiant d'Història en la Universitat de València. Li agradaven els Everly Brothers, Nat King Col·le, Mina i The Beatles. 
Un dia, anant de paquet en la Vespa d'un amic a València, li donava el vent en la cara i en el cap li bullien Camus i Sartre. Al final del trajecte la cançó estava feta. Havia concentrat una fúria de segles, homes i minerals en la música i la lletra. Era un himne tan potent que va esquerdar la crosta que capturava a diverses generacions. El seu udol va sobresaltar a la dictadura i encara ara resulta inquietant per a molts governants. Però encara que les seues cançons van esperonar el procés de recuperació democràtica (fins i tot més enllà de les fronteres lingüístiques) i es van convertir en sant i senya de la reivindicació identitària de catalans, balears i una part dels valencians, la seua aportació com a músic i cantant: A part de la seua aportació com difusor de l'obra d'Ausiàs March i Salvador Espriu (va ser el primer a musicar poetes), en la seua llarga trajectòria les seues músiques i lletres, anaren d'amor o de lluita, s'han anat fent més variades, complexes i saboroses, abonant la seua vigència com a clàssic homologable a Léo Ferré, Jacques Brel o George Brassens. 


Raimon va entrar en contacte amb els components de la Nova Cançó en 1961 i va gravar el seu primer disc en 1963. És autor de nombroses cançons de protesta -Al vent, Diguem no, Jo vinc d’un Silenci- i ha musicat textos de poetes clàssics -A. March, Jordi de Sant Jordi, A. Turmeda i contemporanis -Espriu, Pere Quart-.... És també autor d'assajos, de poemaris -D'este viure insistent 1986- i de textos autobiogràfics -Les hores guanyades 1983-. En 1993 va commemorar el trenta aniversari de l'aparició de l'àlbum -Al vent- amb un recital en el Palau Sant Jordi de Barcelona, sota el títol de ‘Raimon: 30 anys d’al vent. En 1997 va realitzar una sèrie de concerts en el Palau de la Música Catalana, que van donar lloc a un CD titulat ‘Concerts al Palau’... En 1999 va presentar el disc ‘Cançons d’amor’. En 2000 publica una nova Integral amb diverses cançons inèdites, va cantar a autors del segle XV: Francí Guerau, Jordi de Sant Jordi, Mossén Estanya, Bernat Metge i Jaume Roig. La nova Integral també arreplega les dues úniques cançons ajenes que havia gravat: ‘Se'n va anar’ i ‘Amanda’. Són actuacions que han anat més enllà del cercle dels amants de la música i de la cançó per a convertir-se en fenòmens socials. La rellevància i la vocació internacional de Raimon queden evidenciades amb l'edició de discos i la celebració de recitals en diferents països del món. 

Per a finalitzar, crec que Raimon o qualsevol altra persona, té dret a tenir i expressar unes idees diferents a altres persones...idees que respecte encara que jo no les compartisca. Fa molt temps, que no classifique a ningú, com a catalanista o anti catalanistes, per al meu so valencians amb idees diferents i gens mes.
Som

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

L'ambició d'Aleix «Enric Valor».