Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2017

Narracions valencianes « Vicente Blasco Ibáñez».

Per a començar he de dir, que fa un temps em vaig emportar una gran sorpresa molt agradable, al adonar-me que Vicente Blasco Ibáñez havia escrit també en valencià. Pel professor de valencià vaig conèixer "Narracions valencianes" i per fi ho vaig trobar en una vella llibreria pel centre de València. A més va escriure contes com “Nit de nóvios” que es va publicar, en 1931, tres anys després de la mort de l'escriptor, dins de la col·lecció la "Nostra Novel·la" promoguda per l'erudit Francesc Almela i Vives en el Cercle de Belles Arts de València. No es pot dir, ni molt menys, que Blasco Ibáñez siga un escriptor poc conegut, però sí que és cert que té una producció en valencià, encara que escassa i poc coneguda. Però ara vull parlar de "Narracions valencianes"es un llibre de l'any 1967 amb introducció d'Alfons Cucó. L'any 1967 va ser el centenari del naiximent de Vicente Blasco Ibáñez, el nom y la significació representen tota una època…

La Barraca «Vicente Blasco Ibáñez».

Publicada en 1898, el seu orige és remonta a un conte escrit en 1895. La seua traducció al francés, primer i després a dotzenes de llengües de tot el món , des del suec, al japonés. Ací teniu a l'esquerra, una edició clàsica de Prometeo, amb il·lustracions de Josep Benlliure, i una edició nord-americana del 1919. 
La Barraca" és la més valenciana i alhora la més universal de les novel·les de Vicent Blasco Ibáñez, un escriptor polèmic, sobretot un agitador de masses, un polític de discurs captivador, un periodista  lluitador i els seus articles eren incendiaris, un orador de la revolució republicana i un ídol popular de dimensions mitològiques. Era cosmopolita, dissident, revolucionari i aventurer que, per les seues implicacions en el món de la política i el periodisme, va ser menyspreat per bona part dels seus contemporanis. 
Publicada en 1898, "La Barraca" està ambientada en l'horta valenciana, compta la vida d'una família que, farta d'anar d'un…

Les Urpes del Diable (Silvestre Vilaplana).

Les Urpes del Diable es una novel·la del escriptor Alcoià, Silvestre Vilaplana Barnés (Alcoi, 1969).
L'autor ha estat guardonat amb nombrosos premis de narrativa i de poesia, entre els quals destaca el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández 1999. Ha publicat L’alè del temps (1998) i La senda de les hores (1998), les dues com obra lírica.

Resum:
Durant el conclave d’elecció del nou papa en Roma en el año1303, un home nu és arrossegat a l’interior d’una església per una obscura figura i assassinat violentament. Però aquesta mort només és l’inici. Els més importants cardenals de la Cúria romana comencen a ser assassinats brutalment i per Roma s’estén el rumor que és el diable l’autor de les morts. Són els senyals clars de la propera arribada de l’Anticrist. El metge Arnau de Vilanova, acusat de heretgia per la Inquisició per predir l’arribada del maligne, és cridat a Roma per a intentar descobrir què o qui està provocant les morts. Allà l’esperen la traïció, la conspi…

Tastar i Provar.

En primer lloc, els que primer hem estudiat en llengua castellana i després en la valenciana, tenim un problema en confondre alguns verbs i paraules, com per exemple «tastar i provar». I a l'hora de fer un examen si no sabem diferenciar una de l'altra...ho tenim clar.




Fa uns quants dies vaig sopar en un restaurant amb amics i amigues per a celebrar l'aniversari d'un ells. Entre altres begudes, demanem una botella de vi, el cambrer ens va preguntar: «si volíem provar-lo, primer». Desgraciadament, no tota la gent i sobretot els joves usen el vocable tan valencià com és «tastar», ja en molts casos ho veiem substituït per «provar». 
És un error molt greu, ja que en valencià els dos verbs tenen molt distribuïts els seus significats. En castellà no hi ha verb tastar. Sempre han d'usar probar en tots els casos. En canvi en Valencià tenim els verbs “tastar i provar”. 
Tastar «Prendre una quantitat reduïda (d'un menjar o d'una beguda), posar-se una mica en la boca p…

Versió de "M'aclame a tu" d'Ovidi Montllor.

Versió de  La Brigada del "M'aclame a tu" d'Ovidi Montllor, amb lletra de Vicent Andrés Estellés, en homenatge al cantautor d'Alcoi. 
Ovidi Montllor i Mengual va nàixer a Alcoi (Alacant), el 4 de febrer de 1942 i va morir a Barcelona, el 10 de març de 1995 a conseqüència d'un càncer. Va ser un cantautor en llengua valenciana que va formar part del moviment de la Nova Cançó. Va militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i posteriorment en el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), fins a la seua mort. 
"Quan em muira, segur que a València tornen a acordar-se de mi". Ho va dir Ovidi Montllor en una entrevista l'any 1993 amb el periodista de La Vanguardia Salvador Enguix, dos anys abans de morir. A València hi ha molta gent que pensa que Ovidi Montllor "va humiliar la llengua dels valencians" en dir que parlava en català a la manera de València.i per açò no ha sigut mai profeta en la seua terra. Però crec que és de ju…

Wadjda «La bicicleta verda».

Wadjda és una xiqueta saudita de 10 anys que viu en els suburbis de Riad, la capital d'Aràbia Saudita. Encara que viu en un món conservador, és divertida, emprenedora i sempre arriba al límit entre el que pot fer i el prohibit. Vol desesperadament una bonica bicicleta verda que està a la venda per a poder guanyar al seu amic Abdullah en una carrera.  No obstant això, en la societat saudita no es permet que una xica munte amb bicicleta perquè ho consideren un perill per a la dignitat de les xiques. Per a aconseguir la bicicleta, s'inscriu en un concurs de l'escola on cal recitar versos del Koran, és una forma de recaptar els fons que necessita per a comprar la bicicleta verda que tant desitja. Veure la pel·lícula completa en Youtube... La meua opinió...  És una pel·lícula molt interessant, sobretot veure que significa nàixer xiqueta en estos països... menys que res. M'ha sorprés molt, veure que són les dones les encarregades d'educar a les xiquetes en la llei islàm…