Llengua valenciana: Grafies i sons.

En primer lloc, fa uns pocs anys (que ...) estic estudiant valencià, vaig començar en l'oral, després elemental i vaig aconseguir aprovar els dos nivells...ara estic en el mitjà. En cap moment pretenc ensenyar a ningú, l'única cosa que pretenc és passar un moment agradable, amb temes interessants i curiosos de la llengua i si és possible aprendre coses noves junts. 
Comencem...
La llengua és necessària perquè la parla siga intel·ligible i produïsca tots els seus efectes; però la parla és necessària perquè la llengua s'establisca; històricament el fet de parla precedeix sempre. Com se li ocorreria a ningú associar una idea amb una imatge verbal, si no es començara per sorprendre tal associació en un acte de parla? D'altra banda, sentint als altres és com cadascun aprèn la seua llengua materna, que no arriba a dipositar-se en el nostre cervell més que al cap d'innombrables experiències. Per ultime, la parla és la que fa evolucionar la llengua: les impressions rebudes sentint als altre so les que modifiquen els nostres hàbits lingüístics. Hi ha, doncs,interdependència de llengua i parla, aquella és alhora l'instrument i el producte d'aquesta. Però açò no els impedeix ser dues coses absolutament diferents. (Saussure 1973:64)

Quan escrivim utilitzem lletres, també anomenades grafies, i al conjunt de totes les grafies/lletres se l'anomena alfabet o abecedari, el valencià consta de 26 lletres. 
 
LLETRES SIMPLES- i són les següents:
A a (a)                   J j (jota)                                    Ss (esse es)
B b (b)                   K k (ca)                                    T t (te)
C c (c)                   L l (ele o el)                              U u (u)
D d (de)                M m (eme o em)                       V v (ve)
E e (e)                   N n (ene o en)                           W w (ve doble)
F f (f)                    O o (o)                                       X x (ics o xeix)
G g (ge)                P p (pe)                                      Y y (i grega)
H h (hac)              Q q (cu)                                     Z z (zeta)
L i (i)                    R r (erre o er)

Les lletres f, l, m, n, r i s, que antigament també van ser denominades ef, el, em, en, er i és, reben actualment en altres parlars els noms efa, ela, ema, ena, erra i essa.

DÍGRAFS I LLETRES COMPOSTES
A més, de les grafies simples, a l'hora d'escriure tenim els dígrafs (conjunt de dues grafies que de comú representen un únic so consonàntic). 

Lletra     Nom
gu            ge u
ig             i ge
ll             ele doble
ny           ene i grega
qu           cu c
rr            erre doble
ss            esse doble
tg            te ge
tj             te jota
tx            te ics, te xeix
tz            te zeta

La vocal u només forma un dígraf amb g i q les vocals seguida de e i i. Amb les vocals a i o, o amb  e i i. en este cas escrita amb dièresi (ü), no forma cap dígraf i sí que es pronuncia: guant, següent, lingüística, quota. El grup ig només és un dígraf precedit de vocal i no en altres casos con desig, mig. No es considera dígrafs, sinó lletres compostes, les combinacions que representen dos consonats o una consonant geminada, amb independència que és pronuncien com a simples o con geminades. 

Lletra           Nom
mm             eme eme 
nn               ene ene 
tl                 te ele 
tll                te ele doble 
tm               te eme
tn                te ener 
l·l               ele geminada 

LLETRES MODIFICADES
Lletra               Nom
à                 a accentuada
è                 e amb accent greu
é                 e amb accent agut
í                  i accentuada
ï                  i amb dièresi
ò                 o amb accent greu
ó                 o amb accent agut
ú                 u accentuada
ü                 u amb dièresi
ç                 c trencada

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

Visitando la Torre Miramar "Valencia".