Diferència entre Llavar, Rentar i Escurar.


Aniré explicant a poc a poc, el que està passant a València amb la nostra llengua. I com s'està introduint paraules que són més del català, amb la intenció d'eliminar la nostra llegua valenciana.
Vaig a explicar de manera exacta i precisa el significat de les paraules llavar, rentar i escurar, que molta gent no ho tenen clar.
Els valencians distingim entre llavar i rentar que són dues coses diferents. Els catalans en canvi no llaven sinó que el renten tot. Nosaltres a diferència d'ells llaven i renten. Llavar és netejar amb aigua i sabó u amb altres substàncies que servisquen per a netejar la roba. Podem també llavar-nos les mans i la cara sense sabó. Però la definició de llavar és amb aigua i sabó. Rentar és un altre procés diferent que no porta sabó, en castellà seria “aclarar la ropa”. Escurar, és una paraula que també crea confusió a més de u.
A un hui dia a València, les dones en nombrosos pobles van al safareig públic a netejar la roba. Així que primer llaven la roba amb sabó i després renten la roba solament amb aigua. I a casa usem la llavadora i el llavaplats.

Per a tenir-ho clar:
En valencià: llavar (lavar) és amb sabó, rentar (aclarar) sense sabó i escurar (fregar) és netejar els plats, els gots, els coberts i la resta d'atifells de cuina o de menjador.

Els catalans en canvi el renten tot i a tot li diguen rentar:
  • Màquina renta plats  (lava platos) destinada a rentar els plats i la vaixella en general. 
  • Màquina destinada a rentar la roba...rentadora (lavadora). 
  • Rentar la cara (a algú) fig Adular-lo. 
  • Rentar la cara (a algú) amb un drap brut, adular-lo hipòcritament. 
  • Rentar-se'n les mans (d'un fet, etc.) fig Declinar-ne la responsabilitat. De tot el que em dius, me'n rente les mans.
Per a finalitzar:
Per desgràcia a l'enemic el tenim a casa i en les escoles, ja que mestres catalanistes estan sent l'arma del nacionalisme català. Per a la implantació de la llegua catalana en la nostra terra. 
El que actualment coneixem com a català no passava de ser un DIALECTE del LLEMOSÍ o PROVENÇAL (dialecte parlat a Llemotges -França). 

Quant al valencià, tinc clar que venim d'un altre costat, per tant és impossible que siguem un dialecte del català. És indiscutible l'existència de la “parla romanç valencià”, utilitzada pels mossàrabs i muladíes valencians anteriors a la conquesta del Regne Moro de València.

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

En valencià ¿vixca o visca?.

L'ambició d'Aleix «Enric Valor».