En defensa de la llengua dels valencians.

Tots formem part d’una família, d'un país i d'una època. Ni la sang, ni la terra, ni el temps nostre el podem escollir: els trobem. La nostra relació amb la terra no és de causa a efecte sinó de causa i reacció. Se li pot dir efecte Bumerang, llei de causa-reacció o principi d'acció reacció, però no t'oblides açò. Gens passa perquè sí. I gens del que passa ha de quedar sense conseqüències. El patriotisme com tots els sentiments, necessita el conreu.  El ser humà no avança fins que l'home posa arrels en la terra cultivada. 
      Tinc clar, que la personalitat d'un poble i d'un país. La definix la conjunció de factors geogràfics, històrics, econòmics i culturals. L'expressió més sensible del particularisme d'una col·lectivitat, i de la seua personalitat diferenciada per la llengua pròpia. I som nosaltres els transmissors i receptors de la nostra cultura. La llengua autòctona és un fet històric-cultural que cada poble ha elaborat per al seu ús comú i privatiu, és un dels fets principals de la herència intel·lectual que hem rebut. Jo he nascut a València i sóc valencià. El poble valencià té una personalitat pròpia i bé definida per tres factors: Geografia i història, i Cultura pròpia, També tenim un idioma autòcton.
     Per tant, La llengua dels valencians és el valencià: Som valencians i el nostre idioma és el valencià, en ell devem parlar, i en ell devem escriure i llegir. Cervantes va dir “Homer escrivia en grec perquè era grec; Virgili escriví en llatí perquè era romà; Cervantes escriví en castellà perquè era castellà...I nosaltres els valencians hem i devem de llegir, i a més estem obligats fer-ho en valencià. Per desgràcia alguns valencians renuncien a la seua llengua, i al mateix temps renuncien a la seua pàtria. I qui renega de la seua pàtria, és com si renegara de la seua mare... Un miserable, que mai podrà aspirar ser altra cosa que un metec «persona establida en un país respecte al qual és estranger».
      Per a finalitzar, es un fet dolorós que hui hi ha gent que ha tingut el valencià con llengua materna defensen el castellà, i uns altres el català rebutjant la llengua dels seus avantpassats. Uns per comoditat, simplement consideren que amb el castellà ja és suficient i no els fa gràcia que en algun treball se'ls demane el valencià. I els altres, consideren que l'idioma valencià no existix i el que es parla en l'històric Regne de València.., és català i per estos motius estan a favor de la desaparició de l'idioma valencià, Però no ho aconseguiren malgrat l'adoctrinament que els catalanistes ho intenten a través de l'ensenyament, com han fet els catalans a Catalunya. 

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

En valencià ¿vixca o visca?.

L'ambició d'Aleix «Enric Valor».