Foto denuncia «gossos en el cementeri».

Que una bona part dels amos dels gossos són uns impresentables...ho tinc molt clar, per què no respecten res. Però hi havia un lloc lliure de gossos...fins hui. He anat a veure als meus éssers volguts al Cementeri Municipal  de València com faig regularment, i de pas m'he acostat a veure el monument en memòria dels represaliats del franquisme. He vist el que mai podria pensar veure dins del cementeri. L'in-civisme d'alguns em dona vergonya, que no siguen capaços de respectar ni als morts. 
Els meus pares em van donar una educació. Ser civilitzat, viure en la ciutat, és conviure. I per a açò em van inculcar una sèrie de normes. Doncs bé, sembla que algunes persones (sempre són massa) han 'baixat de l'arbre' fa poc i no s'han acostumat a viure en comunitat. Hi ha gent que li costa conviure. Les normes a les quals em referisc són fonamentals per a preservar l'ordre, per a evitar el conflicte, per a procurar l'harmonia social, per a facilitar la vida de grup. No em referisc a grans regles, al·ludisc a senzilles directrius que tenen a veure amb comportaments quotidians, amb actes habituals. Si respectem eixes elementals normes, contribuirem a fer una societat més amable, si, per contra no ho fem, la vida en les ciutats es fa més ingrata.

                                           Una de les entrades, on queda clar que no poden entrar gossos.

                Quan m'acoste agafen al gos en braços perquè jo no vera l'animal.


Així que vaig fer el que cal fer, cridar a l'oficina del cementeri perquè enviaren a algun empleat perquè els tirara.

Entrades populars d'aquest blog

Arturo Valls (Valencia 1975) Biografia.

Ausiàs March, escritor y poeta lírico valenciano.

L'ambició d'Aleix «Enric Valor».